Me'n cansaré de tu, soledat

M'agrada la soledat, addicció ferma,
d'un temps ençà, que em sento incapaç
de voler algú al meu costat, dia i nit,
moments per tot, instants de silenci,
que son tresor, com la paraula dita
a l'abric de la boira d'una fresca matinada.
I m'escapo sense saber on vaig,
dies com avui que refresca la marinada,
els ports no m'agraden, però si les onades,
i em perdo desprès als carrerons del raval.
I t'acabaré buscant, segur, algun dia,
i m'acabaré cansant de tanta soledat,
i les nits acompanyades de divendres
no m'ompliran, cansat de tu,
silenci, m'acabaré cansant.