MEDITACIONS EN EL QUASI CENTENARI DEL FOSSAR DE FALGARS. LA VALL D’EN BAS. LA GARROTXA

Un relat de: Antonio Mora Vergés
 Havíem visitat Falgars, poble de la Valls d’en Bas,  l’any 2014 , el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ‘ Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) , i en aquella ocasió el retratava davant de la tanca del fossar d’aquell
petit  nucli,

Trobava una fotografia “     Capellà, escolanets i gent a la benedicció del cementiri de Falgars d'en Bas”, anterior a l’any 1929

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4740/rec/8

El llogaret de Falgars d’en Bas és centrat per la parròquia de Sant Pere de
Falgars, situada dalt de la cinglera, emmarcada per la serra de Cabrera fins a
l’extrem de la cinglera d’Aiats i separada de Pruit per la petita serra de
Mateus. Forma part geogràficament de Collsacabra, i pertangué sempre a la
diòcesi de Vic. Una gran cinglera, solcada de camins per on vessen els
torrents, la uneix a la vall d’en Bas i la'n separa. El despoblament del
llogaret ha estat molt fort. Tenia dins la seva demarcació parroquial, a
l’antic Puig Calbell o de la Bastida (1 250 m), puig cònic vora la cinglera
d’Aiats, una fortalesa, dita abans la Bastida de l’Infern, edificada pels
germans Arnau i Guerau de Cabrera, castlans dels castells de Cabrera i de
Castelló; el 1352 Artau de Foces o de Cabrera la vengué a Bernat II de Cabrera.
Aquesta fortalesa, de la qual només hi ha unes poques restes i teulissos, tenia
un terme propi, que comprenia els béns de la família Castelló-Cabrera.

Quan es feia la fotografia , Falgars pertanyà al terme   de Joanetes,  que comprenia el veïnat de Can Trona i l’antic terme de Falgars d’en Bas, situat a la part meridional del terme, que inclou la parròquia de Sant Pere de Falgars que aglutinà aquest
petit terme, és prop de la cinglera i el veïnatge del mas de la Coromina; ja és
esmentada com a parròquia del bisbat del Vic en les més antigues llistes
parroquials del segle XII. La base de l’edifici és romànica, de la fi del segle
XI, amb un absis ornat de lesenes llombardes, però truncat per sota dels arquets
cegats. Sofrí molt en els terratrèmols del 1428. Deixà de tenir culte regular
el 1974. Prop seu, la rectoria, del 1640, l’antic hostal i les escoles formaven
un petit carrer completat pel gran mas de la Coromina, amb quatre masoveries. A
la plaça de davant de l’església hi ha unes nogueres corpulentes. Poc abans
d’arribar-hi, hi ha el pantà i pont del Molí, amb un salt espectacular (que
abans produïa electricitat). Aquest torrent del Molí o de la Faja és considerat
l’origen del Fluvià.

 

Entre els masos més importants cal remarcar la Faja, conegut des del 1338,
renovat el 1789 i ampliat modernament amb un segon cos; prop seu hi ha el molí
de la Faja, a 1 115 m d’altitud, sota les fonts de la Faja. La Garganta, prop
de la cinglera, antic casal amb masoveria, és el bressol del llinatge dels
Garganta. El Grau, antic hostal de molta anomenada, amb porxades i columnes de
pedra, és prop del camí ral que baixava de la cinglera del proper i costerut
grau d’Olot; és lloc de tradició dels bandolers, que recorden la veïna mina
dels Bandolers i la biga dels Penjats, a l’hostal; n'era un annex o auxiliar
l’Hostalet, vers l’antic pont medieval del camí ral. Pijoliu, important
heretat, citada el 1390 com a Puig-alreu, és un gran casal (amb dates del 1719
al 1823) que té capella pròpia dedicada a Sant Jaume, datada el 1816, i que
forma un clos tancat voltat d’edificacions (tenia tres masoveries). La Coromina
és una gran hisenda que conrea les terres pròpies i les d’altres masos veïns.
La Batllia, casal abandonat on hi havia hagut la batllia del lloc, té un escut
del 1793, amb una vara de batlle enmig, i una bonica cabanya amb un gran
portal. Pibernat, davant de Castelló, té diversos annexos que formen un petit
carreró.

L’any 1968, amb la eterna cantarella de “ la racionalització” es creava el
municipi de la Vall d’en Bas. La dictadura tenia l’àmbit local – ajuntament –
el provincial – Diputaciones i Cabildos- , i l’administració de l’estat ,
recordo que hi havien menys de tres ministres militars, ah!, i las  Cortes
Generales.

La “democraciola” amb ànim de perjudicar Catalunya, el Pais Basc i Galicia,
imposava el “ cafè para todos “ 17 comunitats autònomes,  17 parlaments, mantenint alhora TOTES les estructures de la Dictadura, el resultat és un empobriment cada cop més general de la ciutadania, asfixiada d’impostos per mantenir una superestructura política, que no tenen – ni podrien mantenir - els alemanys.

Tots els que apareixen a la fotografia de la inauguració del fossar de
Falgas ja gaudeixen de la vida eterna, i  sense saber-ho s’estalviaven aquest present patètic, en el que el màxim que podem esperar és un atac Putinesc amb l’excusa d’un conflicte etnolingüística.

Que l’apòstol   Sant Pere  intercedeixi  per nosaltres, davant l’Altíssim!!

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6658 Relats

832 Comentaris

4921956 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com