Meditació damunt la fi del món, un fragment teleològic

Un relat de: iugurtha

A la tard jo vaig sortir al carrer per trobar alguna cosa de menjar. Feia fred - molt fred - i jo era al meu apartament sense cap aliment i vaig haver que anar al supermercat. Tenia ganes de menjar plàtans - plàtans madurs i vermells. Volia quelcom que em recordés de l'estiu al menjar-ne. Vaig caminar cap al bulevard on és el supermercat. Vaig passar una casa que era arruinada. Feia sis mesos que el pis de dalt va cremar en un foc fortíssim. La família que hi residia es va fugir i des d'aquell dia ningú no els ha vist pas. Actualment un grup de captaires l'ocupa. S'ha tirat moltes escombraries per tot arreu, com si una tormenta hagués passat per aquell lloc precisament i tothom el deixés així. El moment es va congelar en perpetuitat.

Quan vaig arribar al bulevard el sol ja s'havia baixat totalment i feia més fred que mai. Quedava aquell llum del vespre que es pega als edificis i al cel i refusa anar-se'n amb el sol. Normalment allò m'agrada, però en aquell dia em semblava una incandescència horrorosa, amenaçadora. Vaig albirar a la sendera una fulla de paper que semblava pergamí. Em vaig acostar i vaig veure unes lletres escrites impecablement amb una ploma en llatí. El text l'hi he traduït i reproduït fidelment aquí per a vosté, lector:

CONQVISTA DE LA CIVTAT:
o vituperació de la ciutat contra la humanitat
Cobríreu ma pell amb cement.
Soscavàreu túnels en mon cos.
Posàreu trens en mes entranyes.
Em fregàreu amb vostres automòbils
Cultivàreu mes extremitats
perquè us donessin de menjar.
M'afaitàreu el cutis amb tractors.
Em traguèreu el que quedava amb incendis.
Em tatuàreu amb carrers.
Em vestíreu d'autopistes
i diguèreu "Et queda de putamare". (Us equivocàreu.)
Xocàreu vostres cotxes contra mos ossos.
Vessàreu sang en els muscles;
me les tacàreu.
Em donàreu puntades amb vostres passejos interminables.
M'embrutàreu amb les escombraries que tiràreu en el meu pit.
M'emplenàreu amb vostre excrement.
Sembràreu jardins en mos porus no floriren pas.
Ara em canso. No aguanto més. Me moriré.

I s'acabà.

Comentaris

  • els teus relats[Ofensiu]
    Leela | 17-04-2007

    són sorprenents i diferents. M'ha agradat l'estructura que has usat, com parles al lector, les frases que utilitzes. Pel que he deduit del comentari de l'atram no sé si el català és la teva llengua materna (ho dic perquè potser hi ha alguna construcció una mica estranya, pel meu gust). Parles d'imatges interessants i recrees una atmosfera estranya, real, una mica fatalista però a l'hora acolorida.
    No sé si he acabat d'entendre massa bé el terme 'teleològic' en el context del teu relat.

    Una abraçada i no deixis d'escriure!
    Leela

  • Molt bo![Ofensiu]
    Florenci Salesas i Pla | 04-04-2007 | Valoració: 10

    M'agrada moltíssim el llenguagtge sintètic que fas servir, amb frases curtes, esmolades, sense retòrica inútil.
    També és cert que fas servir les paraules d'una manera sorprenent, de vegades emprant les accepcions més inversemblants, com una espècie de llenguatge a la contra. Però, en definitiva, penso que tot plegat encara ajuda més a que el que vols explicar t'entri.

  • Per...[Ofensiu]
    Bonhomia | 02-04-2007 | Valoració: 9

    ...saber com està el món no fa falta ser intel.ligent.

l´Autor

Foto de perfil de iugurtha

iugurtha

5 Relats

9 Comentaris

4795 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Cap d'un petit regne al nord d'Àfrica, en Iugurtha va ésser executat pels Romans l'any 104 a.C., després d'ésser desfilat pels carrers, captiu per excel·lència del triomf de Gai Mari. Per sort, deixà una obra literària tremenda i prolífica