Meandres

Un relat de: Guspira

Cent moments regirats amb paraules,
cent emocions palpitants d'una vida,
que s'esforça a sentir ben endins la màgia
d'aprendre, poc a poc, a agafar embranzida.

Un vers que a l'instant es fa etern
al record d'un somiador que escriu,
com molts altres,
a la cara amagada de la lluna.

L'amor, inspiració, la desesperació també,
la cervesa acompanyant, amb el fum,
el paper i el llapis, la realitat a la llum
d'una il·lusió, que encara el present.

A la nit boig, al dia somiador,
als carrers perdut, als camins despert,
al capvespre impacient, com tu,
esperant la confessió d'un follet.

A l'encreuat d'afluents, que són sensacions,
agafo forces per seguir cap al mar, d'un demà,
que és incert i, al mateix temps, el present
esculpeix la riba i els meandres, riu avall.

Comentaris

  • meandres[Ofensiu]
    poma | 22-03-2006

    preciós... de debò!

  • "agafo forces per seguir cap al mar"[Ofensiu]
    bufanúvols | 22-03-2006

    tenen una força especial els teus versos, sincers, com si sobre un paper parléssis d´allò que madura en el pensament. Salut!

  • ja són 100!!!!!!![Ofensiu]
    silvia_peratallada | 14-02-2006

    moltíssimes felicitatssssssssssssss
    100 poemes, no en sabria triar només un.... és impossible, me n'agraden tants!!!!
    una abraçada, molta força, i endavant amb els versos, guspi!!!!!
    muaksssssssssssssssssssssssss

  • felicitats!![Ofensiu]
    ricberpi | 13-02-2006

    Si no m'equivoco aqeust és el teu relat nº 100.
    continua escrivint!!