Masses

Jo, de petita, debia tenir uns cinc anyets, es van posar molt de moda aquestes cinc noies (abans de continuar escribint vull dir que els nens de pre-escolar poden ser molt cruels).
Bé doncs, si als cinc anys no escoltaves les "Spice-Girls", erets com una mena de bitxo estrany al qui es donava per suposat que no tenia ni gust ni glamour per escoltar música, vaja, que erets un marginat. I als cinc anys com que ningú vol ser un marginat, que em va tocar fer, doncs comprar-m'ho tot de les noies aquestes, des de la cinta de música, fins a les calces que portava la líder d'elles cinc.

A l'hora del pati, la mana més de la classe, ens feia aprendre, incluïda jo, les coreografies d'elles fins a cert punt que si ens hi negavem ens queia una bufetada a sobre. Inclus havia conseguit abduïr alguns dels pobres nanos de la classe. Si per mi era horrible no em vull imaginar per ells, pobrets.

Jo, de petita, podríem dir que no estava a l'última moda, ja que vestia amb roba de nen, portava els cabells curts com un nen, vaja, que era molt poc femenina.
Imagineu-me a mi, amb les pintes de nena-nen, ballant coreografies ridícules amb set o vuit nenes, i quan dic nenes, vull dir super-pijes-fifis-repel·lents, lo malament que ho passava, i la vergonya que sentía en aquells moments. Però en fi, és millor ser una marginada? Si fins i tot els nens cedien a les ordres de la líder de la classe.

Vaig comprar-me la cinta, i me la vaig escoltar tota de dalt a baix. Vaig posar la cançó més famosa tants cops fins que me la vaig aprendre de memòria, i quan me la vaig saber tota de memòria la vaig tornar a posar però estaba trencada de tant que me l'havia escoltat.
La meva mare no s'ho creia.

Es va acabar la febre de les "Spice-Girls", però segurament en va començar una altra, i així successivament fins al dia d'avui, però ara ja sóc una mica més gran, i la gent amb la que em relaciono els hi és bastant igual la música que escolto i la que deixo d'escoltar per molt diferent que sigui a la del seu gust, i quan escolto una cosa que no els agrada no em planten una bufetada al mig de la galta que em deixen tonta, simplement, ho respecten, perquè no van amb mi perquè sigui una noia a l'última moda, sinó perquè m'estimen i m'accepten tal com són.