Diari en tercera persona 1

Es en un restaurant, esrivint perquè la soledat no se la mengi. Mentre estant canta una cançó d'en Michael Jackson que sona a la radi, que li recorda a l'home de la seva vida amb el que manté una relació estrictament sexual, només sexe, i que la fa sentir bruta i buida.
Ara s'aixecarà per anar al servei amb l'excusa de que té una necessitat, però sap que es mirarà al mirall i es lamentarà d'ella mateixa.

Ja ha tornat del bany i un cop asseguda mira el telèfon amb l'esperança que algú l'hagi trucat o li hagi enviat un missatge, però no és així.
A la taula del costat s'han assegut dos homes d'uns trenta anys amb pintes de graciosos. Els observa amb cara de fàstic, però pensa que no és ningú per mirar-se'ls així.

Torna a pensar en el noi de la seva relació sexual amb qui hi porta gairebé un any, i pensa en el mal que li va fer quan li va demanar un petó com si hi hagués amor, remarcant el com si hi hagués.
Analitza com sería un relació amororsa amb aquest noi.

Canvia de postura i acota el cap.
S'ha begut l'últim glop del seu cafè, fastiguejada perquè s'ha refredat i li ha pujat un calfred.
Li molesta el soroll del restarant, les veus, el soroll dels cuberts picant amb els plats.
Es dóna conta que li agradaría ser aquí amb aquest noi que tant mal li fa. O simplement li agradaría saber que ell voldría estar amb ella, amb això es comformaría.
Se sent com un trencaclosques que no encaixa a cap lloc. Se sent diferent a la resta de la gent. La consola pensar que al menys té amics que l'estimen i se'n recorden d'ella, i la seva mare i el seu germà que l'estimen amb bogería, però pensa que això no és suficient. Ella vol que ell l'estimi, però no és així, o és el que creu, encara que ell no li demostra, no té cap mostra d'afecte cap a la pobre noia del restaurant, només mostra de desig sexual i això fa que ella se senti com se sent.

Va entrant gent i el restaurant és ple. Decideix anar-se'n a un lloc solejat i allà seguir pensant en les seves coses i esperant sentir-se millor.