Cercador
MASIA LA ROCA. SANT LLORENÇ SAVALL. EL VALLÈS SOBIRÀ
Un relat de: Antonio Mora VergésM’aturava – una vegada més – per retratar-la des del camí que per l’altre costat de la riera, mena fins al fons de la Vall d’Horta.
És una de les masies més grans d’aquesta zona del Vallès sobirà; dona nom al pont de la carretera que mena fins a Sant Llorenç Savall, creuant terres del mas, i la veureu a l’entrada de la vall d'Horta, on exerceix funcions de guàrdia i bada, almenys d’ençà de 1328 en que apareix esmentada en la documentació.
El cognom Roca perviu a la casa fins l’any 1892, quan en aplicació de les lleis espanyoles de tarannà clarament masclista, l’ordre dels cognoms no es pot alterar per pacte entre les parts [ sistema vigent fins a les hores a Catalunya, i als països ‘civilitzats ‘ i quina antiguitat es remunta al mon romà ]. L’actual sistema polític del Regne d’Espanya, ‘ la democraciola’ , ha recuperat aquest dret ‘ad personam’ , al mateix temps que continua amb la negació d’alguns drets humans bàsics, com el dels pobles a decidir lliurement el seu futur.
Qualsevol reflexió ens porta una vegada i altra a posar blanc sobre negre, la condició de ‘poble esclau’ de Catalunya, desprès de la derrota militar de 1714.
És una de les masies més grans d’aquesta zona del Vallès sobirà; dona nom al pont de la carretera que mena fins a Sant Llorenç Savall, creuant terres del mas, i la veureu a l’entrada de la vall d'Horta, on exerceix funcions de guàrdia i bada, almenys d’ençà de 1328 en que apareix esmentada en la documentació.
El cognom Roca perviu a la casa fins l’any 1892, quan en aplicació de les lleis espanyoles de tarannà clarament masclista, l’ordre dels cognoms no es pot alterar per pacte entre les parts [ sistema vigent fins a les hores a Catalunya, i als països ‘civilitzats ‘ i quina antiguitat es remunta al mon romà ]. L’actual sistema polític del Regne d’Espanya, ‘ la democraciola’ , ha recuperat aquest dret ‘ad personam’ , al mateix temps que continua amb la negació d’alguns drets humans bàsics, com el dels pobles a decidir lliurement el seu futur.
Qualsevol reflexió ens porta una vegada i altra a posar blanc sobre negre, la condició de ‘poble esclau’ de Catalunya, desprès de la derrota militar de 1714.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.