Cercador
Marxo d'excursió, cap a les muntanyes.
Un relat de: CarmenS.M- Compartir:
Adéu Andreu, li va dir la noia al noi. Volia anar d’heroi, i el va fer canviar de comboi. Ni un secret, ni una il·lusió, ni cap paraula bonica, totes eren a traïció. Un únic objectiu, poc caliu, masses filigranes per sucar bananes. No en vull saber res, no em diguis res més, fes el teu camí i deixa’m gaudir. Les normes del teu joc, eren de mal fer, ara ja no en busquis a dins del paller. No hi ha cap agulla, i si punxo molt, sóc un eriçó i potser escurçó. Marxo d’excursió allà a les muntanyes, sempre passa aixó si és que tu enganyes. No hi ha res escrit, i molt mal parit, i potser hi ha coses que no tenen oblit. Ara és un adéu, és un no dir res, potser és la història i ja no n’hi ha cap més.
Comentaris
-
Original microrelat[Ofensiu]iong txon | 06-01-2012
M'ha agradat aquesta forma que li has donat amb una rima divertida i un sol paràgraf. Ho podries haver escrit en forma de poema fent els renglons curts però així és encara més original i entenc que s'ha de llegir així, d'una tirada i sense apenes pauses.
Suposo que he entès bé el sentit del relat: és el discurs de comiat d'una noia desenganyada després de tastar el fals amor d'un noi que només volia "sucar banana". Tot molt ben amanit amb una ironia mordaç i molt sentit de l'humor. No acabo d'entendre però la classificació com a gènere de "viatges", suposo que deu ser per això de "marxo d'excursió…" En fi, has fet un experiment interessant i t'ha quedat bonic i tot. Te'n felicito.
q