Marràqueix, capital dels berbers

Se'ns va fer estrany arribar a una de les ciutats, descrites per Alí Bey i el Lleó Africà, com si la literatura no pogués narrar realitats. Segurament la percepció d'una ciutat després d'un llarg viatge pel desert amb mules o camells no pot ser la mateixa que d'un curt trajecte en avió des d'Europa a Àfrica, però podem reconèixer les descripcions d'aquests aventurers de temps passats, on el món era gran i els viatgers eren hostes i no turistes. El color de Marraqueix és de la marga de les seves muralles, és la lluminositat del soc i el bullici de la seva gent pels carrers.

Marraqueix és en definitiva dues: la part antiga envoltada de les muralles i la part moderna o colonial francesa que envolta la ciutat. Aquesta darrera és on hi ha els hotels i serveis per als turistes, també hi viuen els Marraquexins més rics. És una zona moderna amb grans avingudes i bulevards, amb cinemes, restaurants i cafeteries; a mi em recordava a les ciutats turístiques d'aquí la Costa Brava. Aquí hi teníem l'hotel i únicament hi anàvem a dormir perquè si l'ambient és "europeu", per dir-ho d'alguna manera, els preus també ho són.

Per tant fèiem vida al Marraqueix antic.

Molt sovint les guies recomanen perdre's pels llocs on es visita per descobrir racons i que les visites no esdevinguin una gimcana. Nosaltres ens perdíem contínuament, no perquè seguíssim les recomanacions anteriors sinó perquè la nostra guia semblava més aviat una desguia i els monuments indicats en els mapes eren dibuixats tan grossos que ocupaven grans trossos del mapa deslocalitzant-lo dels carrers per arribar-hi. A més hi ha una altra peculieritat dels llocs visitables i és que no es poden reconèixer externament, és a dir, no hi ha cap rètol, ni cap horari ni taquilla; per tant, si no veus turistes que entrin o surtin per la porta ho pots confondre amb una casa.

Els habitants del Marroc pateixen una gran pobresa però sembla que l'estat també perquè els palaus i monuments estatals estan en un estat d'abandó que sorprèn , malgrat que el turisme un dels principals recursos econòmics. D'això n'és un exemple el Palau del Badi que tal com el va bombardejar i saquejar el sultà Moulay Smaïl ha quedat sense cap mena de plafó explicatiu ni plànol per situar les diferents estances. Un altre cas és el Palau Pacha Glaui situat a la Medina nord, de finals del segle XIX, on l'art islàmic de motius florals i geomètrics i les seves rajoles es fonen d'una manera exquisida amb l'estil l'art Nouveau europeu d'aquella època; però hi manca el mobiliari d'arrel que les guies indiquen i que no se sap on ha anat a parar. Un darrer exemple serien les fonts que hi ha disperses per la Medina, amb talles de cedre de cinc-cents anys i sense aigua que brolli, apart d'estar massa sovint brutes i plenes de deixalles. Però no hi ha regla sense excepció, com ho és el Mausoleu Saadi i la Madrassa Ben Youssef, llocs turístics que estan ben cuidats.

L'altre cara de la moneda són els museus i palaus de propietat estrangera. En aquets tot és més documentat i més polit i també les entrades són molt més cares.

Després de visitar la Madrassa, la Koubba i el Museu dels Amics de Marraqueix que es troba a la part nord de la Medina es pot anar xino-xano pels diferents socs fins arribar a la celebèrrima plaça de Djammaâ el Fna. Els mapes als socs no serveixen per res, per tant el més recomanable és tenir molt clar com estan distribuïts els oficis en el soc i així saber a quina zona del laberint ets. D'aquesta manera amb tranquil·litat , que et pot ocupar mitja jornada, pots anar baixant fins la plaça. La plaça Djammaâ el Fna és patrimoni de la humanitat. És l'atracció turística més important, no perquè hi hagi monuments arquitectònics, sinó que és un homenatge a la humanitat en si mateixa, ja sigui pel bullici com per la peculieritat de les activitats que s'hi realitzen. Encantadors de serps, narradors d'històries, dones que et diuen la bonaventura, músics, parades de menjar, parades de sucs de taronja, nens que fan boxa amb el qui s'hi atreveixi, nenes que et pinten les mans amb henna ... és com una fira, però molt més diversa i multitudinària que jo hagi vist mai .

La Medina sud, si es disposa d'un dia per a dedicar-hi, és molt interessant visitar-la. És la zona on viuen els jueus. Per la seva timidesa i discreció només es podrà visitar la sinagoga i el cementiri si es lloguen els serveis d'un guia, perquè és un barri molt embolicat. És un barri molt pobre i no gaire visitat pels turistes per això es poden realitzar bones compres en el seu soc ja que els preus inicials ,perquè s´ha de regatejar sempre, no són tan abusius com el soc de la Medina Nord. 10 dinars és l'equivalent a 1 euro, per tant amb el preu d'inici del venedor i sabent que com a molt el comprador podrà arribar a la meitat del preu inicial, si no t'interessa des de bon principi val més no embolicar-te perquè són comerciants molt hàbils i pots acabar comprant sense ganes; tot un mèrit!

Nosaltres vam gaudir molt de la gastronomia marraquexina. On nosaltres menjàvem millor i a preus econòmics eren en una mena de restaurants populars que hi ha pels barris on els comerciants i artesans hi mengen. Mongetes seques, xai, pebrot, tomata, ceba, el cuscús i el pa que mai hi ha de faltar... i tot ben condimentat per evitar problemes estomacals. L'única precaució de menjar en aquests llocs és evitar de beure aigua que no sigui embotellada i que quan te la serveixin ja estigui desprecintada, però es pot substituir l'aigua per te i així un no queda assedegat i l'amo del local no s´ofèn. El preu dels àpats no es regateja i per educació es dóna propina !!

Marràqueix és una ciutat plena de contrastos: hi ha gent molt rica que viu al Marràqueix modern i gent molt pobra que viu a la Medina, hi ha llocs molt nets i polits i d'altres d'una deixadesa llastimosa, hi ha marraquexins que només veuen en tu un sac de divises i d'altres que et consideren un convidat, hi ha el paisatge desolat i sec i els jardins més frondosos, hi ha la picaresca dels taxistes i les dones d'una extrema pobresa que recullen les sobres dels sopars de la plaça Djammaâ el Fna, hi ha les dones que van molt tapades amb el vel fins a sota el nas i les marraquexines que porten texans estrets i camiseta de tires, hi ha la tranquil·litat dels patis i el bullici dels carrers. Marràqueix és una ciutat que em recorda a una olla de cigrons bullint. Durant tot el dia hi ha una munió de gent amunt i avall amb un trànsit gens respectuós . Els marraquexins caminen de pressa i molt determinats mentre que els turistes van encantats, senyalant el que veuen i desplegant mapes i guies. De vegades tens la sensació que els carrers són massa petits per a la gent que hi transita o bé que els carrers tenen la mida suficient perquè el màxim de gent hi circuli però que no arribi a col·lapsar-se.

Marràqueix és la capital dels berbers, perquè era un dels indrets importants de comerç i repòs per a les caravanes dels pobles nòmades que transitaven pel desert fins ben entrat el segle XX. És aquest ambient cosmopolita que prové dels temps de les mil i una nits que fa que els estrangers d'arreu que la visitem ens hi sentim tan a gust.