MARRANONA

Un relat de: Ivan Sànchez Raya
Barcelona, 2030. Ada Colau segueix sent l’alcaldessa de la ciutat. A les darreres eleccions ha arribat a pactar amb el PE (Partit Extraterrestre) per tal d’aferrar-se al poder.

La ciutat està molt canviada. Des de fa un any s’ha prohibit circular amb cotxe per tota la capital. L’Ada s’ha encarregat personalment de fer complir aquesta normativa. Cada dia sobrevola Barcelona a sobre del seu drac per detectar qualsevol infractor. Quan el troba, crida de manera ferotge la paraula ‘DraCARys’ i immediatament la bestiola deixa anar una flamarada fins deixar el vehicle i els seus ocupants totalment calcinats.

Ada ha aconseguit el seu somni d’una ciutat sense fums, una ‘supermegailla’, però el ciment i l’asfalt segueix regnant als carrers, això sí, tots pintats amb quadradets i rodones de coloraines, com si això absorbís el CO2 per art de màgia.

Ara ha posat zona verda als vianants pel simple fet de caminar pel carrer. Des de l’ajuntament l’anomenen ‘regulació de la circulació del vianants’. Tothom es queixa perquè precisament ara que no hi ha cotxes, hi ha espai de sobres per anar pel carrer, però la qüestió es fer caixa.

En fi, tot va segons el seu pla de govern, però hi ha un problema que se li està sortint de mare: els porcs senglars. I és que la superpoblació d’aquests animals està batent rècords històrics.

Als barris limítrofs amb la serralada de Collserola, com Horta, Nou Barris i Sarrià, aquestes bestioles creen cada vegada més molèsties als veïns: entren a supermercats, bars i restaurants, intenten robar els cistells a les àvies, les motxilles als nens petits...

Hi ha barcelonins i barcelonines que preferien l’excés de coloms que el de senglars, perquè aquests últims generen més sensació d’inseguretat. De fet, s’han multiplicat els casos de mossegades d’aquests mamífers als ciutadans.

Tot i això, Colau volia evitar mesures dràstiques com organitzar batudes de caçadors, ja que volia defensar per sobre de tot la vida dels animals. Un periodista li va preguntar si no era més important salvar la vida de les persones que deixa socarrimades amb el seu drac que l’ha d’uns senglars. Ella va dir, per a sorpresa de tots, que els que condueixen per la ciutat són uns assassins perquè contaminen i aquesta contaminació provoca moltes morts. En canvi, les altres criatures són animals salvatges que estan reclamant un territori que abans era seu.

Davant la pressió de l’opinió pública no va tenir més remei que pensar en una solució. El pinso anticonceptiu ja l’havien provat sense èxit. Llavors va tenir una idea brillant: faria volar globus aerostàtics per les muntanyes de Collserola més properes a la ciutat des d’on llençaria un perfum anticonceptiu que cobriria els animals. La voluntat de l’Ada era garantir per sobre de tot el benestar dels animals, no provocar la més mínima molèstia a aquelles criatures. Per això va pensar en els globus per ser un mitjà silenciós i el perfum en comptes dels dards o altres mètodes agressius. Bé, i el perfum li feia gràcia perquè si els senglars feien bona flaire igual els veïns els veurien amb altres ulls.

I va arribar el gran dia: uns 10 globus s’enlairaven per sobre de Collserola. Tots lluïen símbols ‘kukis’ com cors o arcs de santmartí -com si fossin les panxes dels ossos amorosos-. Arribat el moment donat, de tots els cistells va començar a sortir una mena de fum barrejat amb purpurina rosa. El títol de la muntanya màgica va prendre tot el sentit.

L’equip de comunicació de l’Ajuntament havia insistit durant les setmanes anteriors a l’esdeveniment que es tractava d’un perfum anticonceptiu totalment sostenible fet amb extracte de plantes i que la purpurina no només era biodegradable sinó que contenia llavors que permetrien reforestar les muntanyes.

Però l’experiment es va torçar a la poca estona. El perfum va provocar una mutació genètica en els senglars, desenvolupant un nivell d’agressivitat mai vist fins aquell moment. Totes les bestioles van sortir en estampida dels seus amagatalls en direcció a la ciutat.

Llavors va començar la tragèdia: els porcs, plens de ràbia, van inundar els carrers atacant per grups a les persones. Primer mossegant les cames per provocar la caiguda i després la resta del cos fins a provocar la mort. Ni les autoritats ni ningú van poder fer res per aturar-ho. En poques hores tota la població de la capital va ser aniquilada. Feia impressió veure com alguns dels llocs més icònics de Barcelona, com el glamurós Passeig de Gràcia, s’havien convertit en autèntics escorxadors.


Els últims
Però encara hi havia dues persones que resistien. A l’Ajuntament, l’Ada Colau s’havia atrinxerat al seu despatx. Una tromba de senglars es va estendre per l’edifici. De seguida, van detectar la flaire humana i van començar a donar cops de cap a la porta de l’alcaldessa, fins que la van tirar avall.

En aquell moment, l’Ada, arraconada, ja va visualitzar la seva mort a mossegades, però aquelles bèsties tenien preparada un venjança més cruenta: es van posa d’esquenes i van començar a pujar unes sobre les altres com si fossin castellers fins a formar un gran mur de culs que, amb una sincronització perfecte, van tirar-se un pet que va fer tremolar els fonaments de l’edifici. De fet, es va enregistrar als sismògrafs d’arreu del país.

Ada va morir, no per la pudor insuportable, sinó per l’alta concentració de gasos contaminants que va provocar la mare de tots els pets, suposant un ultratge aberrant per a qui es considerava la gran amazona catalana en la lluita contra la contaminació.

Sense més preàmbul, una de les femelles que estava al despatx de l’alcaldessa es va obrir pas, va fer un bot fins arribar a la cadira de l’Ada i va començar a grunyir mentre gesticulava amb una pota mentre la resta escoltava amb atenció.

—Jo, SenglADA, m’autoproclamo alcaldessa de de Barcelona, que a partir d’ara es dirà Marranona— va dir provocant l’excitació màxima dels congregats.

A l’altra banda de la Plaça Sant Jaume, dos grups de ‘marranos’ no paraven de barallar-se: envestides, puntades, clavades d’ullals...

—Ei nois, perquè no entrem allà dintre a veure què hi ha?— va exclamar un d’ells en referència al Palau de la Generalitat. Llavors, les lluites ferotges es van aturar automàticament i, com si no hagués passat res, van anar tots cap a dins.

El Molt Honorable President Pere Aragonès també s’havia tancat al seu despatx. Quan van arribar els mamífers, se’l van trobar ja sense vida. S’havia mort de la por. De fet, es va cagar a sobre i no en sentit figurat. Fins i tot els senglars van treure el cos d’allà perquè no podien aguantar la pudor que feia.

Llavors un d’ells va alçar la pota i es va autoproclamar President de la Generalitat amb el nom de Peus de Porc, provocant una escridassada de grunyits fruit de l’emoció.

En unes poques setmanes els senglars s’havien adaptat perfectament a la vida barcelonina. Al Parlament de Catalunya hi van instal.lar un jacuzzi de fang a cada una de les cadires de l’hemicicle, així estaven entretinguts mentre un d’ells parlava.

El Camp Nou va tornar a viure grans nits, però no de futbol. Les bestioles es van inventar un nou esport: després de regar el camp, 22 jugadors es rebolcaven amb l’objectiu de carregar el màxim de fang a sobre. Quan l’àrbitre xiulava el final, tots els participants passaven per la bàscula. L’exemplar que portava més fang es convertia en el guanyador.

Precisament, un senglar petitó s’havia convertit en el fenomen de la temporada. Havia aconseguit guanyar vàries vegades davant altres exemplars molt més grans. Tothom es preguntava com s’ho feia, si en teoria tenia menys superfície de pell a on adherir-se el fang. Alguns deien que era perquè es rebolcava a molta més velocitat que la resta. En poc temps es va convertir en fill predilecte de la ciutat.


La batuda
A Madrid, el President del Govern, Santiago Abascal, portava uns dies sense fer aparicions públiques per un problema de salut que volia mantenir en secret. La gent es pensava que era degut a una hernia discal després de tants anys treien pit. Però la veritat és que cada vegada que pensava en la mort de més d’un milió de catalans, això li provocava un atac multiorgàsmic que no podia controlar. Estava tractant-se amb el sexòleg més reputat de l’Estat.

Tot i això, va pensar que s’havia d’aprofitar el vuit de poder a Barcelona per prendre les institucions autonòmiques i destruir d’una vegada per totes els símbols de la identitat catalana i els catalans insurrectes. Així que li va encarregar al Rei Felip VI que planifiqués una operació d’atac per acabar amb la plaga de senglars a Barcelona.

I dit i fet. La frase tan famosa es va convertir en realitat: els tancs de l’exèrcit espanyol van començar a avançar per la diagonal. Abascal, que seguia l’operació per televisió, va patir una recaiguda al veure aquelles imatges: era el millor ‘porno’ que havia vist mai.

Els efectius de l’Estat es van desplegar per tota la ciutat. Tot i que els senglars tenen la pell dura, davant els projectils dels tancs no tenien res a fer.

El nombre de baixes porcines començava a ser preocupant, però de cop i volta va aparèixer SenglADA a sobre del drac de la seva predecessora, cremant els carros de combat a tort i a dret, que es fonien com la xocolata desfeta. No hi havia cap projectil ni míssil que pogués amb el drac, ja que aquest s’havia rebolcat al fang tal i com li havia ensenyat la seva genet. La capa de fang s’havia assecat creant una crosta antibales.

El drac va fer estralls entre l’exèrcit espanyol. De l’últim tanc supervivent va sortir Felip VI amb les mans aixecades i va dir-li a la gran bèstia amb cara de restrenyiment: “Lo siento mucho. Me equivocado. No volverá a ocurrir”. La resposta no es va fer esperar i va ser del tot incendiària, reduint al monarca a les cendres. Llavors tots els senglars van començar a grunyir per celebrar la victòria.

Tot seguit, el President Peus de Porc va demanar la paraula per cridar: “Proclamo la República Catmarrana”, provocant encara més excitació en la porcada.
Fins que SeglADA, molt enrabiada, va fer batre enèrgicament les ales del seu drac —Peus de Porc havia aprofitat la seva victòria per treure rèdit polític— i va ordenar-li que socarrimés al President, però la gran bèstia s’havia quedat completament afònica, de la seva boca només sortia una mica de fum. Els senglars es van pixar de riure.

En pocs dies, els països d’Europa, Amèrica i Asia amb les poblacions de senglars més importants van reconèixer la República Catmarrana.

Els humans que vivien a la resta del territori català, van decidir enviar una comitiva diplomàtica a Marranona. El seu turisme s’havia vist afectat per la desaparició dels habitants de la capital, tot i això, a nivell polític, els senglars havien aconseguit arribar molt més lluny que els pixapins en els últims set segles.

Finalment van arribar a un acord, els ‘marranos’ es comprometien a no agredir als catalans i ells, per la seva banda, acceptaven l’autoritat senglaire al cap de les institucions de país i es comprometien a fer arribar una part de les collites per garantir la seva alimentació.


Passi-ho bé
Abascal, al veure la desfeta del seu exèrcit, plorava desconsolat pels racons. No podia suportar que els patriotes espanyols el titllessin de traïdor i regicida. Ple de desesperació, va obrir l’armari del seu despatx on guardava el seu arsenal, va agafar una pistola i es volar el cap.

Va aparèixer amb un passi VIP a la llotja de l’infern. “Be, almenys aquí segueixo sent de l’alta societat”, va pensar.

Llavors se li va plantar davant el mateix Francisco Franco, molt canviat això sí. Feia dos metres d’alt i estava musculat, en canvi el seu cap seguía sent petitet. És com si li haguessin posat el cap de la Barbie a un cos de He-man.

—Eres la vergüenza del país. En vez de ‘Santiago y cierra España’ has hecho un ‘Santiago y rompe España’. No has podido vencer ni a unos malditos puercos catalanes— li va etzibar amb un to de veu ostensiblement diferent: ara era greu i baronívola.

—Perdón maestro, le he fallado— va dir Abascal agenollat mentre plorava. Ell creia que el Caudillo havia anat directament al cel pel seu gran servei a la pàtria.

—Además —va prosseguir Franco— ¿a ti quién te ha dado este pase VIP? Este palco está reservado para los peores villanos de la historia, aquí están mis amigos Hitler y Mussolini, entre otros. Tu no nos llegas ni a la altura del betún—

Llavors, el dictador va fer cridar un home molt ben vestit i amb ulleres de sol. Per sota de l’americana li sortia una cua vermella.

—A ver Satanás, mira —li va dir Francisco— a este señor le habéis dado el pase VIP y no llega ni a aficionado. Es de los fascistas de boquilla però que después no mata ni una mosca. Ponlo en segunda clase, en la sección de los anarquistes de gatillo fácil, que le van a poner fino—

Satanàs va cridar a uns de seguretat que es van portar a Abascal.
—¡No me haga esto mi Caudillo, se lo suplico! — cridava mentre se’l duien.

A la terra, la República Catmarrana era cada dia més rica i plena.

Comentaris

  • De veritat...[Ofensiu]
    Prou bé | 07-11-2022

    ...t'estrenes a RC amb aquest relat? Si és així benvingut i en hora bona ho has fet!
    Fantasia? Potser no tant!
    Hi surt tothom i mal parat.
    Joc de trons, Maradona, la rebel·lió dels animals.... I tantes coses més que inspiren un relat que jo veig genial.
    Amb total cordialitat

  • Fúria porquina[Ofensiu]
    aleshores | 05-11-2022

    Ada genera un problema per la seva fixació ecològica. Però alhora permet superar i vèncer al feixisme amb el seu drac recobert de ____ material que també fa servir un pagès en la comèdia grega per pujar a l’Olimp a protestar als deus, no ho oblidem!

    Barcelona queda anomenada diferent però conserva la seva identitat. En lloc de tenir d’Ada tenim SengLADA. Ha mort màrtir de la seva fé, però ha ressucitat sota nova forma porquina.

    Fins i tot sembla que hi hagi un Messi porquí!

    Necessitem un drac!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ivan Sànchez Raya

Ivan Sànchez Raya

1 Relats

2 Comentaris

266 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Periodista amb més de 20 anys d’experiència en premsa
escrita. Autor de 'Buena Onda en la Patagonia Argentina',
una novel.la de viatges, i coautor de llibres sobre Responsabilitat Social i sostenibilitat com '20 años de Responsabilidad Social en España' i 'Empresas con
más futuro. RSC-Creación de Valor Sostenible'.
https://www.linkedin.com/in/iv%C3%A1n-s%C3%A1nchez-raya-b4042422/

Últims relats de l'autor