Cercador
MARISTES GIRONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.
Un relat de: Antonio Mora VergésLa nostra història
Germà Berillus, procedent de França, recorre la província de Girona buscant
allotjament per a un grup de germans maristes, congregació religiosa fundada a
França per Sant Marcel·lí Champagnat, que desitjaven anar cap a l’Argentina i
necessitaven aprendre el castellà. El destí va fer que s’acabés renunciant a
aquest viatge americà, però que aquest fos l’inici de l’estada dels Germans
Maristes a Catalunya, i de retruc, a l’estat espanyol.
El 19 de desembre de 1886 quatre germans arriben a l’estació de ferrocarril
de Girona i s’instal·len al número 2 del carrer Escolàpia. La seva primera meta
és aprendre castellà, una missió un tant paradoxal en una ciutat en la que es
parla un depurat català. En poc més de sis mesos, però, els quatre germans
dominen ja l’idioma i són familiars pels
vells carrers gironins. El juny de 1887 s’animen a obrir una escola al carrer
Fournàs amb tres alumnes; al finalitzar el mes, seran ja trenta-dos.
Posteriorment i degut a les diverses necessitats, la seu anirà variant al
llarg dels anys. L’edifici actual on es troba el col·legi Maristes La
Immaculada data del 1975 i compta amb la presència d’aproximadament 1.300
alumnes entre Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat.
http://www.maristes.cat/girona/index.php?option=com_k2&view=item&id=165:la-nostra-hist%C3%B2ria&Itemid=110Josep Plantalech AlbertíFaçana del col·legi Maristes de la Mercè, any 1924. Edifici existent
actualment, Pujada de la Mercè, 8. Ajuntament de Girona. CRDI (Fotografia Unal)Teniu dades de l'autor?. Ens agradarà tenir-ne noticia a l'email castellardiari@gmail.com https://ca.wikipedia.org/wiki/Antic_edifici_dels_Maristes_(Girona)?fbclid=IwAR3QvBpI0MlZQmvHTqPGUpvSxErS1BPm8E9T_TBrS1kOLpdk_nkPl2BljIw Josep Plantalech AlbertíFaçana de l'antic col·legi dels Maristes, al carrer Claveria, a l'inici de
les obres d'enderrocament, any 1970. Actualment és el solar anomenat Mirador de
les Dones.Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats).Teniu dades de l'autor?. Ens agradarà tenir-ne noticia a l'email castellardiari@gmail.com
Escrivíem a :https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html.., cal recordar, ara i aquí, que sense la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO, pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre. L’actuació del Cardenal, Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU, amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon - el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al seu ensenyament, a mi en té revoltat. https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/Està clar que dels partits mal dits “ constitucionalistes” no se’n pot esperar res de bo. A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “ a por ellos “; s’han acostumat a fer les seves maleses amb plena consciència de la seva immunitat. Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?En la infinita confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.
Germà Berillus, procedent de França, recorre la província de Girona buscant
allotjament per a un grup de germans maristes, congregació religiosa fundada a
França per Sant Marcel·lí Champagnat, que desitjaven anar cap a l’Argentina i
necessitaven aprendre el castellà. El destí va fer que s’acabés renunciant a
aquest viatge americà, però que aquest fos l’inici de l’estada dels Germans
Maristes a Catalunya, i de retruc, a l’estat espanyol.
El 19 de desembre de 1886 quatre germans arriben a l’estació de ferrocarril
de Girona i s’instal·len al número 2 del carrer Escolàpia. La seva primera meta
és aprendre castellà, una missió un tant paradoxal en una ciutat en la que es
parla un depurat català. En poc més de sis mesos, però, els quatre germans
dominen ja l’idioma i són familiars pels
vells carrers gironins. El juny de 1887 s’animen a obrir una escola al carrer
Fournàs amb tres alumnes; al finalitzar el mes, seran ja trenta-dos.
Posteriorment i degut a les diverses necessitats, la seu anirà variant al
llarg dels anys. L’edifici actual on es troba el col·legi Maristes La
Immaculada data del 1975 i compta amb la presència d’aproximadament 1.300
alumnes entre Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat.
http://www.maristes.cat/girona/index.php?option=com_k2&view=item&id=165:la-nostra-hist%C3%B2ria&Itemid=110Josep Plantalech AlbertíFaçana del col·legi Maristes de la Mercè, any 1924. Edifici existent
actualment, Pujada de la Mercè, 8. Ajuntament de Girona. CRDI (Fotografia Unal)Teniu dades de l'autor?. Ens agradarà tenir-ne noticia a l'email castellardiari@gmail.com https://ca.wikipedia.org/wiki/Antic_edifici_dels_Maristes_(Girona)?fbclid=IwAR3QvBpI0MlZQmvHTqPGUpvSxErS1BPm8E9T_TBrS1kOLpdk_nkPl2BljIw Josep Plantalech AlbertíFaçana de l'antic col·legi dels Maristes, al carrer Claveria, a l'inici de
les obres d'enderrocament, any 1970. Actualment és el solar anomenat Mirador de
les Dones.Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats).Teniu dades de l'autor?. Ens agradarà tenir-ne noticia a l'email castellardiari@gmail.com
Escrivíem a :https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html.., cal recordar, ara i aquí, que sense la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO, pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre. L’actuació del Cardenal, Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU, amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon - el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al seu ensenyament, a mi en té revoltat. https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/Està clar que dels partits mal dits “ constitucionalistes” no se’n pot esperar res de bo. A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “ a por ellos “; s’han acostumat a fer les seves maleses amb plena consciència de la seva immunitat. Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?En la infinita confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.
Comentaris
-
En desembre de 1886. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 14-06-2022 | Valoració: 10
Molt original i amb molta paciència que has treballat aquest relat històric.
Girona és molt històrica.
Cordialment.
l´Autor
6906 Relats
1200 Comentaris
5394180 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.
- IN MEMORIAM. JOSEP FRANCH MESTRE, QUE RETRATAVA PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA, ENTRE ALTRES CAN PARELLADA A SANT FELIU DE LLOBREGAT