marinha

Un relat de: Marc Freixas

un dia la marinha es va llevar de bon matí amb un somriure estès d'orella a orella

-sempre es lleva amb la felicitat per companya-


marinha va descobrir el ronaldinho a la tele...

va demanar al pare una pilota
va tocar-la primer amb les mans acariciant-la

li va dir a la mare que volia ser futbolista

va tocar-la després amb els peus, imitant el seu ídol
va aprendre a fer el gest característic de les mans

el va situar en el punt més alt del seu somni


marinha ara en la il·lusió s'ha fet gran...

es farà gran
és gran


ara la marinha es lleva com sempre cada dia amb un somriure estès d'orella a orella


i és molt gran!!!

Comentaris

  • Immillorable[Ofensiu]
    ITACA | 19-08-2005 | Valoració: 10

    Jo també me emocionat, parles amb una delicadesa, dolçor, la veritat no se que escriure, no tinc paraules. Saps que ? al llegir el teu escrit, he recordat la cara del meu pare en llegir el poema que li vaig dedicar, i en llegir el teu, m'ha vingut el mateix bon gust d'amor, les mateixes llàgrimes d'emoció, el mateix orgull de ser filla seva.
    El teu relat es un tresor immens escrit amb les paraules mes belles, escrit com diu la Shu Hua amb el cor.
    Nomes dir-te una última cosa, PERÒ QUE BE ESCRIUS MARC.

    Clara

  • m'he emocionat[Ofensiu]
    Shu Hua | 21-07-2005 | Valoració: 10

    jo, en aquestes coses de pares i nenes, se'm puja la tendresa a l'alçada del cor i dels ulls, no hi puc fer mes, tant de temps que la tinc (un any i mig, ja) i encara no m'he acostumat a la seva bellesa i les seves gracies.
    Es un poema precios que li encantara a la Marina, senzill, directe i deixa veure un munt d'idees que només s'apunten. Per exemple, educar una nena amb un joc de nens, com si fos normal i corrent. Desgraciadament, encara no ho és.

    Recordo quan vaig escriure el conte per la Marina i per la Lluna i jo li posava a la meva paraulots sense sentit. Encara parla amb mitja llengüeta, però força clar. Cada dia més. Cada dia més gran. Com ha de ser. Alhora em deixa alegria i melanconia.

    Darrerament no em passejo gaire per la web, però avui m'ha vingut de gust. Una abraçada a tu i petons a les teves dones.


    Glòria

    PD
    Et valoro amb un 10 perquè un pare que escriu poemes a la seva filla sempre els escriurà bé, perquè mai no manarà el cap, sinó el cor.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820761 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.