Cercador
MARIE, NOTRE-DAME DE LLANÇÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava la façana d’aquesta esglesiola situada dins del nucli urbà de la població de Llançà, a l'extrem de ponent del barri del Port, delimitada entre l'avinguda Pau Casals i el carrer dels Xiprers.
El temple pertany al veïnat del Port de Llançà i al mateix temps és la capella del cementiri, situat al costat de llevant de l'església, la descripció tècnica ens diu ; Temple d'una sola nau amb la capçalera rectangular orientada a migdia, molt reformada. La nau està coberta per un sostre de revoltons sostingut per dos arcs formers apuntats, recolzats als murs laterals del temple. L'absis, en canvi, té el sostre pla i està obert a la nau mitjançant un arc triomfal apuntat, sostingut per dues impostes motllurades encastades als murs laterals. La sagristia, situada al costat de llevant de l'absis, està coberta per una volta d'aresta amb llunetes, sostinguda per una cornisa motllurada. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta una portalada d'arc de mig punt adovellat actualment reformada, amb la següent inscripció gravada:"1691 / SIT NOMEN DOMINI BENE / DICTUM: IAN LLUIS: TRESSER / RRES : ARMITA". Damunt de la porta hi ha una fornícula de mig punt restituïda amb la imatge de la Verge i un petit rosetó també reformat. La façana està coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull de punt rodó, cobert amb teuladeta de dues vessants. La façana de ponent presenta un altre portal d'accés a l'interior del temple. És d'arc de mig punt adovellat, amb un gravat inscrit a la part superior i una creu amb peanya: "1692 / FRA IOAN". La porta està protegida per un cobert embigat, sostingut amb mènsules esglaonades fetes de maons. Al seu costat hi ha les restes del que es podria identificar com una antiga capella lateral. Conserva una arcada de mig punt bastida amb maons. El temple està arrebossat i emblanquinat, tant a l'interior de l'edifici com a l'exterior.
Edificada a finals del segle XVII, l'any 1691, tal i com apareix a les dovelles de l'arc de la porta, hom explica que la construcció d'aquest temple va ser obra del mariner d’origen barceloní Joan-Lluís Tresserres, com a promesa feta en alta mar, i que en agraïment per haver-se salvat d'un greu temporal al mar esdevindrà alhora el primer ermità.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El temple pertany al veïnat del Port de Llançà i al mateix temps és la capella del cementiri, situat al costat de llevant de l'església, la descripció tècnica ens diu ; Temple d'una sola nau amb la capçalera rectangular orientada a migdia, molt reformada. La nau està coberta per un sostre de revoltons sostingut per dos arcs formers apuntats, recolzats als murs laterals del temple. L'absis, en canvi, té el sostre pla i està obert a la nau mitjançant un arc triomfal apuntat, sostingut per dues impostes motllurades encastades als murs laterals. La sagristia, situada al costat de llevant de l'absis, està coberta per una volta d'aresta amb llunetes, sostinguda per una cornisa motllurada. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta una portalada d'arc de mig punt adovellat actualment reformada, amb la següent inscripció gravada:"1691 / SIT NOMEN DOMINI BENE / DICTUM: IAN LLUIS: TRESSER / RRES : ARMITA". Damunt de la porta hi ha una fornícula de mig punt restituïda amb la imatge de la Verge i un petit rosetó també reformat. La façana està coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull de punt rodó, cobert amb teuladeta de dues vessants. La façana de ponent presenta un altre portal d'accés a l'interior del temple. És d'arc de mig punt adovellat, amb un gravat inscrit a la part superior i una creu amb peanya: "1692 / FRA IOAN". La porta està protegida per un cobert embigat, sostingut amb mènsules esglaonades fetes de maons. Al seu costat hi ha les restes del que es podria identificar com una antiga capella lateral. Conserva una arcada de mig punt bastida amb maons. El temple està arrebossat i emblanquinat, tant a l'interior de l'edifici com a l'exterior.
Edificada a finals del segle XVII, l'any 1691, tal i com apareix a les dovelles de l'arc de la porta, hom explica que la construcció d'aquest temple va ser obra del mariner d’origen barceloní Joan-Lluís Tresserres, com a promesa feta en alta mar, i que en agraïment per haver-se salvat d'un greu temporal al mar esdevindrà alhora el primer ermità.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6918 Relats
1201 Comentaris
5464991 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- O PORQUIÑO
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat