MAREDEDÉU DE SIURANA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

Un relat de: Antonio Mora Vergés
 Patrimoni Gencat descriu l’església Santa Coloma de Siurana, com ; L'església
de Sta. Coloma es troba al punt més alt del municipi. Per davant de l'església
passen les diferents carreteres que arriben al poble des dels diferents punts
de la comarca. És un edifici d'una nau i amb capçalera carrada. Té com a
particularitat que està encarada al nord, i no a llevant, com és la norma. A la
façana hi ha la portalada, que és rectangular. A la seva llinda hi podem veure
una inscripció, 1778, i una creu en baix-relleu. Sobre d'ella hi ha un arc de
descàrrega i més amunt un petit rosetó sobre el qual hi ha un rellotge de sol.
Al costat de la porta hi ha una làpida encastada a la paret de l'any 1330. El
campanar, de planta rectangular, s'aixeca al costat occidental de la façana. Té
dos pisos amb arc de mig punt el superior dels quals, és modern. Els murs
laterals de la nau no tenen obertures, tampoc no n'hi ha cap a la capçalera. El
ràfec de la teulada està decorat amb triangles vermells sobre fons blanc.

 http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=20349

A l'interior, la volta és de llunetes. Hi ha una motllura de guix i obra a
mena de cornisa. A cada costat de la nau s'obren tres capelles laterals. A
terra, a tocar la porta d'entrada, hi podem veure un fragment de làpida
sepulcral amb un escut en relleu i part d'una inscripció amb lletres gòtiques
molt grans.

 

A l'angle nord-oest de l'església, hi ha encastada i partida per la meitat,
la llinda decorada de l'antiga porta romànica. Ambdós fragments, formen part de
la cantonada. Un conserva una creu grega de braços trapezials, en baix relleu,
inscrita en un cercle. En la intersecció dels braços, s'hi representa una altra
més petita. A l'altre tros de la llinda hi ha un petit fragment de la creu
anteriorment esmentada i una altra de sencera, que seria igual que els
anteriors si no hi manqués la petita creu central.

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0984301.xml

Procedent de l’església de Santa Coloma de Siurana, el Museu d’Art de
Girona conserva, amb el núm. 53 d’inventari i des del dia 7 d’abril de 1979,
una imatge de la Mare de Déu amb l’Infant, que ingressà en aquest museu en el
moment de la seva constitució, formant part del conjunt de peces del Museu
Diocesà de Girona, on era catalogada amb el núm. 284.

Aquesta imatge és una talla de fusta policromada, la qual fa 74 cm d’alt,
30 cm d’ample i 23 cm de fons; la imatge de l’Infant fa 34 cm d’alt.

Mare de Deu de Siurana. Localidad: Siurana d’Empordà

Siglo de la Imagen: XII

Observaciones: Actualmente en Museo.Bastante deteriorada. Le falta el brazo
derecho (1997). Procedencia de santuario elevado.

https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Girona&ver=1349#tgv

La Mare ha estat representada asseguda en un setial a manera de banc, amb
un petit respatller al darrere, els costats del qual han estat acabats en forma
esglaonada. A desgrat d’haver estat realitzada seguint un esquema molt simple,
té un posat distingit, amb un cap molt gros, els trets del qual han estat
dibuixats amb tota mena de detalls: una boca proporcionada, el nas voluminós,
les galtes gracioses, els ulls grossos i ovalats, una mica perduts, unes celles
estilitzades i el front baix. La cara ha estat emmarcada per uns cabells
ondulats, dels quals només alguns són visibles, per tal com són coberts amb una
petita toca que reposa damunt les espatlles. Maria va vestida amb una túnica
d’escot rodó, amb la vora decorada per un galó de color groc, i de color
porpra, amb la cintura lligada amb un cenyidor, en el qual hi ha un fermall de
color negre. La túnica és força ajustada al tronc, de manera que se li marca la
forma del pit, poc prominent. Damunt seu hi ha un mantell gros, molt folgat,
que passa per darrera el braç de la Mare i descriu un gran plec força
simplificat, que es col·loca damunt la seva falda, sota la qual deriva en un
gran conjunt de plecs ben poc airosos, que la tapen totalment fins al punt que
amb treballs n’és visible el calçat. A desgrat de tenir les mans molt
mutilades, hom pot deduir amb facilitat quina devia ésser-ne la posició; així,
amb la mà dreta devia sostenir algun objecte, mentre que amb l’esquerra,
existent, però molt malmesa, aguanta l’Infant.

 

L’Infant seu damunt el genoll esquerre de Maria. Té la cara completament
menjada pels corcs, igual que les mans. Per això no se’n poden veure gaires
detalls. Té la figura bastant allargassada, els cabells llargs i va vestit amb
una túnica. Seguint el costum habitual de les imatges paral·leles, amb la mà
dreta devia fer l’acció de beneir, mentre que amb l’esquerra sostenia un
llibre. Els peus, molt malmesos, són descalços.

 

L’estat de conservació de la imatge és una mica deficient. Hom ja ha
apuntat que els corcs han causat la destrucció de molts detalls (mans de la
Mare, mans, peus i cap de l’Infant, etc.). tota la pintura es troba clivellada,
fet motivat per les contraccions que ha sofert la pintura, diferents a les del
seu suport, al llarg dels anys; la fusta té una esquerda gran que pràcticament
divideix la imatge de dalt a baix. Tot això són problemes greus que la
restauració que es féu no fa gaires anys en aquesta imatge ha intentat de
pal·liar; tanmateix, no sempre amb èxit, ja que l’esquerda a què s’ha fet
referència abans ha tornat a aparèixer.

 

En conjunt, aquesta imatge té una certa harmonia, que insinua ja en alguns
detalls els nous corrents estilístics. Mentre que la cara és ben dibuixada,
bastant evolucionada de línies i amb un naturalisme força acusat, la resta del
cos és més rudimentari, feixuc i poc treballat. Aquesta manca d’unitat
estilística constitueix un problema a l’hora d’establir una datació per a
aquesta imatge. D’una banda, si cal fer cas de la manera com ha estat
treballada la cara, que fa pensar en la imatge desapareguda de Gréixer, hom la
situaria al començament del segle XIV. Però fent cas de la indumentària i,
sobretot, del dibuix del mantell, amb el plec sota el braç i la manera com cau
damunt els genolls de Maria, recorda el mateix esquema, tot i que la nostra no
porta corona, d’imatges que cal situar dintre el segle XIII (Sant Esteve de
Talau, Sant Vicenç de Rià, Santa Creu de Torèn, al Conflent). La posició de
l’Infant en relació amb la Mare també denota una data avançada.

 

Sigui com vulgui, es tracta d’una imatge que segueix l’esquema bàsic del
romànic, però que presenta ja un conjunt de trets que la fan situar dintre una
data molt avançada del segle XIII, vers el finalNo espereu a morir-vos per venir a l’Empordà!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6509 Relats

720 Comentaris

4823544 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com