Marbre

Blanques i altives sorgeixen
com esguards del temps en negra nit,
paoroses figures sense ombra.
Duc el cor glaçat al si del pit.
Una tensa inquietud m'empeny
a través de rocalla i ginestes.
A palpentes m'oriento entre fantasmes
i m'eixorda del silenci el seu brogit.
Resplendents en la foscor,
pells fredes d'immòbils espectres.
L'aire quiet lleument bressola
l'espantosa carícia iniciada amb un dit.
Amb buida mirada de rostres eterns
s'atansen pels segles en un gest infinit
mans de pedra i cossos erms,
tallats per un artista del marbre i el granit.