Mar

Permet-me, Lengar, si us plau, que et doni algunes explicacions. Això em passa per escriure quan ja són les tantes de la nit. He llegit el comentari que et vaig adreçar, l'últim a Llàgrimes, i al final hi ha alguna cosa confusa que (fe d'errates) voldria corregir. Quan dic "com és el meu cas" vull dir que el meu cas és el de la MANCANÇA de domini encara pel que fa a la literatura, atès que me'n considero aprenent. Suposo que amb el temps adquiriré poc a poc un xic més d'agilitat.
Pel que fa a "no córrer massa", no em refereixo a no escriure, ans al contrari, a escriure i molt si aquesta vena la tens a dins. Em referia a no publicar per publicar, no sé si m'explico... Bé, potser és una meva elucubració mental estúpida. No es tracta tant d'escriure un poema cada X temps, sinó cada quan et surti de tu mateix. A vegades s'ha de forçar una mica, però si es força massa el resultat pot perdre en qualitat. I el primer decebut (parlo per experiència) és l'autor.
Bé, ja t'he dit que no em facis massa cas, però gràcies per demanar-me l'aclariment perquè sempre tendeixo a embolicar una mica la troca, amb els meus comentaris; així m'has donat la oportunitat (gràcies) de disculpar-me i d'intentar expressar-me amb un xic més de rigor.
Pel que fa a el mar, doncs dir-te senzillament que el trobo més elaborat que d'altres i que m'ha agradat molt, sincerament, per la placidesa que infon, sobretot. Avui ja és el tercer o quart poema que llegeixo amb el mar com a tema. La mar ja t'ho ha dit tot, i encara que jo no visqui precisament a prop del mar, molt sovint l'evoco.
Gràcies per tot i fins la propera, Sergi
Salutacions

Vicenç

els que vivim al costat
el duiem tant a dins nostre
que no podem viure sense ell

bon poema!!!
felicitats