Medicina Suïcida

Plorar amb llàgrimes amargues
sobre el paper ple de paraules callades
de sofriment reprimit a cada so
voldria mostrar-te quan pateixo
però les paraules no serveixen
i els crits es senten a l'horitzó
com rebels i impotents sonets.

Tan de bo no hagués passat
i pogués buidar de realitat el meu cap,
esvair-me a un món imaginari
que no sués sofriment
ni plorés llàgrimes negres
ni fugís sang vessada a la banyera.

Medicina suïcida és l'últim alè
per a acabar amb el sofriment
besar amb metall les venes
i sentir que envaeix el cos el fred
deixar-se morir lentament
gota a gota la vida s'esvaeix,
respirar la mort foguejant
i dormir-se per a mai més despertar,
reunir-se amb la mare sense mans
volar sense ales en carícia mortal
és derrota decepcionant
rendir-se i tancar els ulls
qui no lluita per la vida
com fulla a l'hivern
desapareix a l'oblit
dels qui alguna vegada
el van recordar.