Mar i muntanya

Un relat de: free sound
La vida passa si no t’afanyes,
altra volta no tornarà,
per molt que vulguis mai més vindrà.
Així que agafa tot el que vulguis,
i deixa anar tot el que dolgui...
Fa massa temps, que tot et crema,
si no et mous, millor si remes,
entre cançons i bells poemes,
entre mullats o alguns teus temes.
Sonen ventades, entre onades,
potser verbenes, cants de sirenes,
o melodies per tots els dies,
entre guitarres, coses que amarres.
Somni entre aigües, bosc de colors,
carenes llargues, mar sense plors,
i a cada platja hi ha algun cranc,
que pinsa fort tot entrebanc.
Són les gavines, o rossinyols,
bells pica-soques, i suaus vols.
Entre les plantes, hi trobaràs,
fades i pedres i algun blau nan.
De tots els contes hi haurà algun mot,
que s’escriurà en un altre lloc.
Bellesa escrita, i simple lluita,
d’aquesta fuita, alguna fruita,
que t’alimenti o bé t’hidrati,
dolç gust de boca, com tros de coca.
Peixos volant, ocells nedant,
papallones que ballen entre gegants,
arbres de lletres, coves de notes,
rius de poetes, roques pintant,
la nostra màgia i el cor vibrant.


Abril 2011

Comentaris

  • molt maco![Ofensiu]
    liudmila | 19-04-2011 | Valoració: 10

    M'agradat la música del teu vers, pot ser només (de la moral) no hem d'agafar tot (és l'aptitud més egoïsta), em sembla que volies dir " hem de desfruitar i valorar tot el que tenim a la vida i envoltant nostre). Molt maco, el vers!

  • natura, vida, il.lusions,...[Ofensiu]
    joandemataro | 19-04-2011 | Valoració: 10

    una gran barreja de goig
    abraçades
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: