Maneres de pensar

Fa uns dies li vaig sentir dir a un professor, que " pensar" ve de pensum, que vol dir "pes". Així doncs, pensar les coses, vindria a ser "sospesar les coses", anar al fons de les coses, anar al seu "propi pes"...

Deia també que la realitat ens ve donada, però que la podem pensar de moltes maneres : des de la literatura, des de l'art, des de la matemàtica, des de la ciència,des de la història, la política, l'economia, des de l'astronomia, la filosofia, des de la teologia etc. I em va agradar molt la teoria de Zubiri, segons la qual, tan bon teorema pot ser una teoria científica, com una bona novel·la... curiós no? normalment no tenim aquesta apreciació i la veritat és que fa pensar.

Va dir que hi ha algunes diferències en les maneres de pensar: mentre que la ciència te respostes molt precises a qüestions penúltimes, la filosofia i la teologia tenen respostes molt imprecises a qüestions últimes.

I continuava dient que podem pensar en "la fulla d'un arbre" , per exemple, a través d'un anàlisi biològic, de la botànica, a través de la fotografia, de la matemàtica etc, però que probablement sigui la mirada poètica la que s'apropi una mica més ( tot sempre serà impossible), a la seva essència, al "seu pes".

I jo , " tot pensant", arribo a la conclusió que si hi ha moltes maneres d'acostar-se a la realitat, doncs que em quedo amb la poètica. I quan dic "poètica", em refereixo a qualsevol disciplina artística ( literatura, música, pintura etc) Davant del mar mediàtic en el que vivim immers, hi ha una altra manera de pensar que sovint oblidem, i que toca tant el moll de l'os, com qualsevol altra cosa: La poesia ens ajuda a viure, a pensar les coses des d'un vessant insòlit, a esbrinar les raons ocultes i les percepcions secretes, ens ajuda a situar-nos, a pendre partit pel dia a dia, a sortir al front dels problemes amb la ment renovada, a aprendre a esperar el que ningú espera... però sobretot a obrir els ulls a la realitat més abscòndita de totes, que no diré quina és, perquè això és el que te la poesia, que està sempre oberta a tota interpretació i que qualsevol pot fer seva, aquí, allà i arreu del món.


Glòria Vendrell i Balaguer