M'amago, si cal

Un relat de: Guspira

A l'amor li dic, que vull repòs,
Ooh! Si us plau, uns segons,
que ja no se si pujo, si baixo,
si estimo, si oblido.

Un barret i ulleres fosques,
de qui t'amagues ximplet?
De l'amor, que vull repòs,
que ja no se si crema, si gela.

I per cada nina, una joguina,
i per cada brusa, un ensurt,
al capvespre del adéu,
si, de l'amor, jo m'amago.

Esperant, arribarà el dia,
que s'encendrà la foguera,
amb una lluent guspira
la lluna, la nit i els estels.

Uns llavis tendres i sincers,
mirada fixa, la cera fosa,
carícia transparent del temps
a l'espatlla del present.

I mentre... un barret i ulleres fosques,
que no vull amors d'adolescent,
ni sensacions d'una nit, convalescents,
furtives i esvaïdes al matí següent.

Vull l'eternitat d'uns ulls
on veure morir la llum
des de l'horitzó fugisser
dels capvespres rogencs.

Comentaris

  • Quan de temps![Ofensiu]
    brideshead | 23-02-2006

    Crec que has estat força temps sense deixar-te veure, i avui, tot passejant per aquí, he descobert comentaris teus a altres relataires, i vinc al teu raconet i em trobo amb aquest poema que diu tant, amb belles paraules que amaguen molts missatges.

    El veig un poema madur, escrit per un cor jove però alhora cansat d'amors esbojarrats, que no et deixen asserenar-te. I ara és hora "d'amagar-se", si cal, d'aquests amors, mantenint-se aixoplugat a l'espera d'aquell que, un dia, et permetrà apreciar...

    "...
    Uns llavis tendres i sincers,
    mirada fixa, la cera fosa,
    carícia transparent del temps
    a l'espatlla del present.
    ..."

    i també sentir...

    "...
    Vull l'eternitat d'uns ulls
    on veure morir la llum
    des de l'horitzó fugisser
    dels capvespres rogencs."

    Un poema preciós, Guspira. M'alegra molt seguir-te veient per aquí, i et felicito per aquest centenar!

    Un petó ben gran!

    PS. Qualsevol dia parlarem de "Demian"...