Maltractament

MALTRACTAMENT


Físic.

Qualsevol excusa era bona, una mirada, un gest, un comentari, fins i tot no calia res d'això. La gelosia podia amb ell. L'hauria volgut tenir tancada a casa a pany i clau, amb els ulls i les orelles tapades perquè no pogués mirar ni sentir a ningú que no fos ell. Com que no va poder aconseguir-ho, cada vegada que ella sortia a comprar o anava a treballar, al tornar era sotmesa a interrogatori. A on has anat? Amb qui t'has trobat? A qui has vist? Amb qui has parlat? A qui has mirat? Si tenia sort i les respostes eren considerades, pel senyor, com a correctes, fins i tot es mostrava amb benevolència i la deixava en pau aquell dia. Però a la mínima que a ell li semblés fora de lloc o que li podia dir una mentida, es transformava en un altre ser, en una mena de dimoni sorgit del infern, amb el que no es podia raonar. Valia més callar mentre els cops arribaven de qualsevol banda. Ella intentava no caure a terra, doncs ell no s'ajupia a picar-la amb els punys o les mans, sinó que a puntades de peu a vegades l'havia fet arribar fins a l'habitació. Allí semblava que es calmava, però no deixava de ser una violació en tota regla.
Ella ja portava dos anys així. Cada cop era més insuportable, no només pels danys físics, sinó que la seva autoestima estava per terra. Se'l havia estimat molt, però ja no el podia perdonar i aquella nit va ser la última.
Ell havia anat amb els amics a fer una copa i ella va anar a veure a una veïna amiga seva. Quan va tornar se'l va trobar a la porta amb els ulls brillants i vermells. Ella va intentar explicar-li, però ell la va agafar pels cabells i la va arrossegar pel passadís fins a l'habitació. L'alcohol i la gelosia feien una barreja explosiva. No va poder obrir la boca, els cops queien per tot arreu, fins que li va arrencar la roba i la va violar.
Ella va quedar plorant en silenci i ell sense fer-li cas li va donar l'esquena i es va posar a dormir.
Quan va notar que dormia profundament, ella es va aixecar, va anar a la cuina i va triar sense pressa el millor gabinet que tenia. El que segons ell algun dia li clavaria si l'enganyava. Una vegada triat es va dirigir a l'habitació. Ell estava de panxa enlaira despullat i roncant com un porc. Es va acostar i se'l va quedar mirant uns segons. Quina seria la pitjor cosa que li podria fer, tallar-li. Havia sentit que li podrien tornar a implantar i si es recuperava no tenia cap dubte que després la mataria. No va tardar gaire en comprendreu. D'un cop sec de gabinet li va tallar la gola d'una banda a l'altre. Ell amb els ulls esparverats es va posar les mans al coll mentre la sang li brollava. Ella es va retirar fins a la porta per poder veure l'espectacle sense perill. Ell volia cridar, però no podia. Estava de genolls amb una mà al coll i l'altre atansada cap a ella. Ella se'l mirava amb ulls buits, impassible, freda. Als pocs segons ell va caure mort al terra rodejat de sang per tot arreu. Ella s'hi va acostar per veureu millor, ja que el llit no li deixava gaudir del espectacle. Una de les cames del seu marit tremolava com deixant escapar l'últim polsim de vida. Als pocs moments tot estava en silenci i ell cara amunt amb els ulls molt sortits semblava que la mirava amb incredulitat. Ella si va acostar i sense cap esgarrifança li va tallar el penis. Va sortir de l'habitació i entrant a quarto de bany el va llançar al water i després va tirar de la cadena.
Com si no hagués passat res es va dutxar tranquil·lament, es va pintar, perfumar i llavors va agafar el telèfon i va trucar al 112. Va anar a l'habitació i es va seure a la seva banda del llit. De la seva cara sense expressió va néixer un suau somriure mentre pensava. "A menys al molt malparit l'enterraran sense"

Psíquic

Es notava que li feia nosa, des de que havia perdut la feina per culpa del tancament de la fàbrica, ell havia anat de treball en treball. Uns mesos, unes setmanes, però la seva edat, 48 anys, el feia carn de temporada. Ella no perdia l'oportunitat de retreure-li. "Segur que estàs tot el matí pels bars i no buscant feina, vaja home em vaig anar a casar" "Ets un desgraciat, no vals per res, al menys fessis tota la feina de casa"
Ell sabia que una bona part del que deia tenia raó, intentava ajudar-la, però cada cosa que feia, encara era pitjor, els insults s'acumulaven en la boca de la seva dona.
L'estat d'ànim d'aquell home era deplorable i d'aquella manera era impossible anar a buscar cap feina, ni res pel estil, i així continuava. Quan parlaven, les poques vegades que ho feien era al voltant de la "tele", però pobre de ell que digués alguna cosa quan ella veia els seus programes de "tele escombraries"
La tensió entre ells dos feia dies que anava en augment. Ell havia trobat una feina que encara que no guanyava molts diners semblava que seria estable i això el va fer refer-se una mica. Però ella no va tardar gaire en enfonsar-lo en el fang i menys preuar-lo.
Aquell dia, havia estat el pitjor de tota la seva vida, tot li havia sortit malament, el seu cap li havia fumut una esbroncada i no sabia si l'endemà el despatxaria.
Temerós i desmoralitzat va tornar a casa. Va obrir la porta i sense soroll va entrar, donat que si la seva dona sentia un cop a la porta es posava com una fera. Va anar cap el menjador i va veure que ella estava al balcó parlant amb la veïna. Si va acostar, però la seva dona no se'n va adonar, donat que el soroll del carrer, doncs vivien en un quart pis del Paral·lel, era notable. Va parar l'orella per sentir el que deien i la sang li va bullir per dins. La seva dona com sempre, el menys preava, el considerava un desgraciat i un fracassat. Ella era la que portava la casa i gràcies a ella podien viure, sinó ja s'haurien tingut que vendre el pis.
Cada paraula que deia el feia posar pitjor. Dins seu es va trencar alguna cosa, ja n'hi havia prou. Es va acostat al balcó i agafant a la seva dona per les cames la va llançar al buit. Va sortir al balcó per veure que, encara cridant, la seva dona s'estavellava contra el terra quedant de boca enlaire amb els ulls oberts i un gran basal de sang al voltant del cap. Es va girar cap a la veïna del costat, que cridava histèrica, tot dient-li, "Era una filla de puta". Després va entrar a dins a casa seva, va anar a la nevera i agafant una cervesa es va asseure al sofà amb els peus sobre la tauleta, cosa que la seva dona li tenia prohibit. Va engegar la "tele" i es va posar a veure la pel·lícula de indis i americans que tan li agradaven i que no li deixa veure mai. Les sirenes de la policia s'escoltaven de fons, però els seus ulls estaven perduts en la pantalla de la televisió, feia molts anys que estaven perduts.