Malaherba (Èxit-Fracàs)

No vaig trobar fàcilment l'oxigen per respirar a les nits. I quan vaig creixer gairebé només vaig veure el Sol com un reflexe entre les grans muntanyes de formigó que retallaven el cel, i sempre flanquejat per fums.

No foren aigües transparents les que em van regar, sinó pudents bassals d'aigua morta i pixats d'animals de quatre i de dos potes.

Trobar espai per les meves arrels em va ser difícil, doncs sota meu no hi havia gairebé terra. Però encara fou més difícil creixer cap al cel, xocant contra inflexibles rajoles de ciment, sempre amagant-me i buscant escletxes de llibertat.

Tot i això he crescut i ensenyo les meves fulles al Sol orgullosa com una col·losa de dos centimetres. I vosaltres encara em dieu Malaherba?