Mai sabia que dir

Sé que mai sabia que dir, mes aviat mai deia res. Però sempre la sentia. Era capaç de sentir la suavitat del plaer, amb tan sols mirar-la. Recordo, quan en moments de desesperació, quan no podia protegir a ningú, ni tan sols a la meva pròpia vida, ella tan sols em mirava, em somreia com qui espera una resposta, i jo ja era feliç

A vegades, en ocasions, m'he preguntat per aquest somriure, i mai he pogut descriure-la. La sé sentir, la sé veure, he après a escoltar l'harmonia dels llavis entrecreuats, he après a recordar-la encara quan tanco els ulls, ja no puc oblidar-ho. I ella ho sap.
A vegades la truco, en ocasions li demano que em somrigui, i puc notar la carícia, el mimo, la tendresa a l'altre costat. Recordo quan jo mateix cristal·litzava amb paraules que igual que l'aire es nota, la dolçor es tasta, la fragància s'olora, l'harmonia s'escolta.... el somriure es veu. Que ingenu era... M'has ensenyat, des de que et vaig conèixer, ja fa molts anys enrera, et recordes? Deu fer ja uns dotze, m'has ensenyat a sentir el sucre en la pell, m'has il·lustrat que el calor es pot tastar, sí... m'has educat a olorar la melodia de la nit, aquell que sempre comparties.
D'aquest mode es com aprenc cada dia a escoltar el teu somriure.

Recordo aquella última nit, encara que ja no sé comptar-les, per mi sempre ha sigut l'última, perquè sempre ha estat la més intensa.
Com et deia, recorda la nostra última nit, o era l'anterior, potser pot ser la primera... això és l'important i formós d'estar amb tu, que mai recordo quan va ser que ens vam veure... recordo aquells minuts intensos de mudesa, de silenci, en definitiva de calma, a on vas deixar que les paraules creuaren aquest pont que separa el soroll del mutisme, de la imminència a la tardança, a la eternitat. Vas deixar passar aquells segons, minuts, algú va dir hores, en el que em vas regalar aquella llum blava, aquella llum que renuncia a quedar-se per obsequiar-me amb el més intens de tu. Sempre em repeteixes que el més meravellós de nosaltres es que podem obsequiar-nos amb minuts de silenci per convertir les paraules en ornaments del soroll, per fornir aquells instants de la nostra mirada.

Te'n recordes de quan em vas dir per primera vegada, que les meves carícies era la teva pell, doncs jo sempre et dic, cada nit, que el teu cos nu, entrecreuat amb les sabanes, es la meva penitencia quotidiana.

Ara soc jo qui et vol despertar amb el meu somriure, l'escoltes? Practico tots els dies per despertar-te amb aquest murmuri , cada dia et vull mostrar el rondineig del meu somriure es per a tu.

Sé que no pots escoltar-me, i si poguessis se que no podria dir-t'ho, vull que aquest sigui el nostre secret, la nostra oculta felicitat. Però com cada matí sé, perquè el meus ull cansats ho expliquen, que no he pogut dormir, que de nou la meva única perseverança era l'homenatge que fas, sense saber-ho, al estar aquí al meu costat.
Sé que des del primer dia que vam dormir junts, te'n recordes, jo sí, és com avui, sempre ha sigut igual, sempre t'he sentit igual, sempre he plorat igual, i se que tu no ho has vist. I per això continu aquí, mirant-te, acariciant-te, susurrant-te, com cada nit, com cada mati de cansament, de fatiga, de voler eternitzar el mati que està apunt de despertar

Sé que obriràs els teus aïrats ulls, que em miraràs, que m'alegraràs amb la suavitat de la teva pell, amb el teu mòrbid petò de cada mati.
Sé que obriràs els teus desitjables llavis per dir-me, per agrair-me, una fatiga més, una difunta estrella més, per ser la persona que t'abraça a l'arrancar el dia. Si tu sabessis el que sento quan t'abraço... l'agraïment es el meu.


Soc feliç, aquí, al teu costat, esperant a que tornis a girar-te, a que tornis a narrar, una matinada més, l'estètica del teu pit, l'atractiu del teu rostre, el sense viure de la meva vida. Soc feliç aquí esperant a escoltar el teu somriure, a notar les teves paraules, a atrapar els teus bon dia i entrecreuar-los amb els meus per a què broti tan anhelada esperança, que les meves vocals s'ajuntin amb les teves consonants per formar ells les nostres paraules, per a que els meus holes s'ajuntin amb els teus adéus, per a que els meus bons caminin amb els teus dies, per a que mai tornin a separar-se els meus tes amb els teus estimo, per a que mai avancin els teus adéus sols, que mai passegin amb melangia els meus carinyos sense els teus vidas , que mai tornin a plorar els meus t'estimo perquè no troben els teus jo també

Sé que despertaràs i em continuaràs veient com aquell nen que va compartir la teva ingenuïtat, perquè jo seguiré aquí oferint-te la meva felicitat...

... el meu somriure

... bon dia