Mai més

Vaig entrar. Ja m'ho coneixia no era la primera vegada que hi anava i tampoc seria l'última.
Allà era on el temps s'aturava on les persones mostraven qui realment eren i on es decidia la vida.
Ara un lloc màgic, diferent, era com una gran sala d'espera on la gent que voli agafava el seu número de torn i esperava.
Era el traspàs entre un final i un nou principi era l'espai entre el punt final i la lletra capital del nou paràgraf era un instant o tota una eternitat i tothom ho coneixia erra el primer lloc conegut i l'últim. Era l'espai que en vida s'oblida i en mort es recorda. Era l'inici de tot i seria el final.
En aquell espai hi era tothom, tothom i passava en un moment o altre, era el que anomenariem cel o infern en vida.
Era l'espai on vivien els somnis, tot junts sense fer-se nosa i passant coordinadament. Cada somni que hom havia tingut es manifestava allà, cada desig del subconscient era allà. Per això aquest lloc era un lloc agradable perquè tothom el veia a la seva manera, és plurifacetic i la imaginació de cada persona és el canvi.
Un lloc etern, el qual, tornaré vagada rere vagada. Retrobant el meu verdader jo per tornar-lo a perdre, vida rere vida.