M'AGRADA

Un relat de: Lluís Sanz García

Enretiro els cabells del serrell com una cortina, per penetrar en els secrets del seu cervell, no vull que res s'escapi de mi. Durant uns segons els meus llavis deixen la seva petjada en el front.

Amb el dit ressegueixo el perfil afilat del seu nas, i amb l'ungla dibuixo la punta arrodonida. La meva llengua fa la forma dels seus llavis abans d'introduir-se en la boca, cercant la seva per a iniciar un diàleg de passió i amor.

Amb es palmells de les mans li acarono les galtes vermellenques i se'm refrega com el gat quan em busca. De nou amb el dit, reconec pel tacte la seva nou, una, dues, tres vegades. És dura i alhora fràgil, pots sentir què passaria si l'oprimissis molt: és, durant uns segons, la temptació del poder sobre la vida i la mort en la força d'un dit.

Els botons salten d'un en un. M'agrada treure-li la roba a poc a poc, sentint com s'estremeix amb cada mil.límetre de tela que s'obre per descobrir una mica de pell. Les meves mans es col.loquen damunt els seus pits, encaixen a la perfecció, el seu cos és fet a la mida del meu. Sento com els mugros s'endureixen en els meus palmells i amb les puntes dels dits dibuixo els seus contorns.

Baixo pels costats i un pricnipi de pessigolles fa que es remogui amb inquietud, però no m'hi entretinc, no vull que perdi la concentració, vull que senti com el meu tacte recorre cadascun dels punts del seu cos.

El seu estómac és llis. Si hi arrepenjo el cap, pren la forma d'aquest, com el coixí en el que cada nit descansem totes les nostres cabòries. Així, d'aprop, puc distingir el borrissol que cobreix la seva panxa, bufo suaument i una esgarrifança li recorre el ventre.

Els meus llavis rosseguen la roba dels texans, estiro d'ells i en la fosco de l'interior crec endevinar el que tan bé conec. Però encara no.

Fins i tot els seus peus m'agraden. Aguanten tota l'estructura d'un cos que trepitja fort i avança segur. Si té por, mai ho demostra. Els meus dits es tanquen al voltant dels seus turmells i després pugen, alhora, pels tous de la cama. Un bes darrera el genoll i les meves mans poden esplaiar-se en les seves cuixes, grans, fortes, molsudes, enfilant-se cap a les natges estretes que s'endevinen sota la darrera peça de roba.

Què importa si quan li trec aquesta, el seu sexe és com el meu. M'agrada.

Comentaris

  • Sensacions...[Ofensiu]
    Silenci... | 25-03-2006 | Valoració: 8

    M'encana el relat, però el que més m'agrada és el missatge que tarnsmet, el fet que hi hagi una espècia de regla en que l'amor tansols es dona entre sexes diferents, és un engnay.
    S'egueix escrivint així!!!
    Besades!!!

  • m'agrada[Ofensiu]
    ignorant | 14-02-2006 | Valoració: 8

    es molt bo.
    que consti que no en se molt de criticar llibres pero de beritat em sembla que tens molt de futur... que mes dir... la historia esta molt ben feta ordenada i les paraules molt ben trobades
    m'agradaria beure com continues escribint!

  • Un ball d'imatges[Ofensiu]
    angie | 27-01-2006 | Valoració: 9

    amb música de sensibilitat.

    Un relat tendre i emocionat, valent i que m'ha deixat anhelant una carícia, un bes.

    L'enhorabona i benvingut.

    M'agrada trobar relats com aquest, ben construits i amb continguts de qualitat.

    angie

  • M'agrada[Ofensiu]
    Carles Rebassa | 27-01-2006

    M'agrada que hagis vingut a publicar a aquesta pàgina. M'agrada la darrera peça de roba. M'agradarà trobar-te més sovint per aquí. Salut!

    Carles

Valoració mitja: 8.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Lluís Sanz García

1 Relats

4 Comentaris

1293 Lectures

Valoració de l'autor: 8.33

Últims relats de l'autor