MAG DE LA CUINA

Un relat de: aurora marco arbonés

EL MAG DE LA CUINA

Bruixot de la cuina,
mag de les coccions,
rodejat de peroles i paelles,
de flascons d'herbes màgiques,
casolanes,
et decantes als fogons plens de vapors.
Brous i fumets borbollegen.
Antigues olors emanen
el clau, el timó, el comí,
l'orenga, menta i canyella.
I tu amb el gran cullerot
i conjurant l'encanteri,
remenes amb mà teúrgica
el potatge del calder.
Amb mà segura trosseges,
piques, tamises, espesses,
incorpores, afegeixes,
bats, salseges i aboques.
Sens fórmula ni recepta
improvises al teu grat:
aquí una punta de sucre,
allà un pèl de romaní,
unes gotes de vi ranci,
ratlladura de llimona,
un grapadet de sal grossa.
Els efluvis culinaris
fugen per sota la porta
i s'escampen pel veïnat,
omplint celoberts i escales.
Les viandes que tu cuines
tenen un toc exquisit.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

251235 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.