Cercador
L'ÚNICA CERTESA QUE TE L'HOME ÉS QUE TOTS ACABAREM EN UNA CAIXA
Un relat de: YU- Compartir:
Tu, només a tu. Et necessito. Més et tinc, aquí, present. Més et voldria, més et desitjo. Estic intentant ordenar les lletres, però no, això no és com Roma, que al revés es Amor. Aquesta vegada no. Recullo la pluja, d'estiu a hivern, als teus mocadors, i et recordo. Resto les llargues nits d'Agost als teus llençols. Són freds, vuits. No hi ets, ja no.
Tu, només a tu. Et necessitaré. Aquesta vegada te n'has anat i punt. No hi ha volta enrere. Només això et diria, torna allà d'on mai te'n vas anar. Ara els sentits em juguen, nota'n-te, sentin-te a prop.
Comentaris
-
La vida continua... [Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 13-07-2017 | Valoració: 10
Molt bon relat. Tot i que no estic d'acord amb el titol de l'escrit. Jo crec amb tota certesa que quan algú deixa el cos terrenal, la vida segueix per aquest ésser estimat nostre. Quan vaig al cemintiri, no hi veig els meus pares allí. Jo els imagino ocupats en nous afers en una altra vibració. Crec també que mentre els tinguem en ment, continuen estant vius per a nosaltres.
-
La vida continua... [Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 13-07-2017 | Valoració: 10
Molt bon relat. Tot i que no estic d'acord amb el titol de l'escrit. Jo crec amb tota certesa que quan algú deixa el cos terrenal, la vida segueix per aquest ésser estimat nostre. Quan vaig al cemintiri, no hi veig els meus pares allí. Jo els imagino ocupats en nous afers en una altra vibració. Crec també que mentre els tinguem en ment, continuen estant vius per a nosaltres.