TU

El dia ha arribat. Sí, ell. L'he vist. Tot ha sigut estrany. Una sensació de cremar per dins m'ha perseguit la resta de la tarda. L'únic que em cremava de veritat eren les galtes vermelles inflades de vergonya, també la pell de ganes que tenia de poder-lo abraçar. L'estimo. Porta el foc dins. En la verdor dels seus ulls veia reflectida la intensa espurna que em dóna la vida eterna i fugaç. Els seus cabells característics, la seva olor i el seu amor, fan brollar la font d'enyorança i desig de caure als seus braços.