L'una i l'altre

Hi havia un mur que separava el llit en dos. Tants anys compartint-lo sense cap enteniment físic, sense cap comunió real. I l’esperança de retrobar-se algun dia amb la passió d’aquell estiu tan llunyà era ja un somni irrealitzable.

Eren cordials l’un amb l’altra, fins i tot hi havia algunes mostres d’estima sincera. Però al seu llit hi havia un mur. Un mur que separava el llit en dos mons.

Feia mesos que ja havien decidit no tractar de trencar aquell mur. Havien decidit no tocar-se. Ja ho havien fet massa vegades només per desfogar-se precipitadament i tractar de complir amb el dèbit conjugal. I els darrers anys ja ni es despullaven del tot.

No es guardaven cap rancúnia i sentien l’un per l’altra respecte i admiració vertadera. Al vespre es desitjaven una bona nit i l’un girava a la dreta i l’altra girava a l’esquerra, tot esperant somiar amb un retrobament que mai no es produiria.

I pensaven en les causes d’aquell distanciament tan dolorós, d’aquella falta d’enteniment corporal total. Què havien fet malament si ells s’estimaven tant? I un culpava la rígida educació religiosa que havia rebut. I l’altra culpava els patiments i esforços constants per cuidar durant tants anys la mainada. I l’un perdia la fe i l’altra s’hi aferrava amb més força.

Un matí ella va seure al llit, al costat d’ell. Ell es posava un mitjó.

—T’he molestat aquesta nit? M’he mogut molt —va preguntar ella.
—No he notat res —va dir ell—. He dormit de seguit.
—M’he despertat a mitja nit, molt sufocada, potser la calor, potser els neguits.
—I què has fet? T’has llevat per beure aigua o prendre la fresca?
—No. M’he tocat.
—Què vols dir amb «m’he tocat»?
—M’he masturbat. No ho he pogut evitar. Estava molt excitada, fixa’t tu, amb cinquanta-quatre anys quines coses em passen.
—No passa res. No em molesta que ho facis si et sents millor. Per mi no és res dolent. No et sentis malament per fer-ho.
Ell es va aixecar del llit per anar a preparar el cafè. I quan estava a punt de sortir per la porta, ella li va dir:
—Ho he fet imaginant que estava amb tu, que em feies l’amor. He tocat el cel

Ell es va girar i no va saber què dir. Es van mirar amb els ulls plorosos i alhora encesos pel foc del desig.