La ment i la conciència

Jo crec que la consciència i la ment són dues coses diferents (que jo ho cregui no vol dir que sigui així en realitat, segurament estic equivocat). La consciència és, simplement és, no existeix temporalment. No sé si es tracta d'una consciència individual o d'una única consciència col·lectiva. Aquesta consciència, o part d'ella, habita/envaeix la nostra ment, li dona vida, i com cada ment és diferent, cada percepció de la realitat (del que anomenem realitat però potser no ho és exactament), és diferent i alhora ens fa diferents i únics als éssers vius (humans i no humans). Ja dic, això és el que crec, o el que m'agrada creure. Em sembla bonic. Tots els éssers vius participant de la mateixa única consciència, agermanats i alhora creant múltiples individualitats, una meravellosa diversitat. També m'agrada creure que la realitat no existeix com la concebem. Som simplement part d'un somni de Déu. D'un somni etern de Déu. Vivim en tant som somiats. Potser estic somiant truites, però aquestes truites m'ajuden a viure en llibertat i comunió amb la resta d'éssers vius, o éssers somiats (qui sap).