low cost, low quality, o que es pensaven ?

això de la competència baixant els preus per sota dels costos, és d'una simplicitat infantil. La ruïna acostuma a ser qüestió de dies o setmanes.

D'ençà de 1.976 el nivell dels qui ens governen ha anat baixant, a dia d'avui sembla que fer-ho més malament és quasi impossible; personalment penso que amb aquesta colla, sempre podem anar pitjor.

Aquest Nadal, i l'anterior, i l'anterior , tornem a veure i viure, l'espectacle dels viatgers estafats, persones amb pocs recursos, que majoritàriament han esmerçat en el preu del passatge els ingressos de tot un any de dura feina.
La pregunta; i el govern que fa ? , no té cap resposta; sembla que una vegada més posaran ma a la caixa comú, i destinaran diners públics per noliejar avions. Que comencem a tenir morts per fam - dada que amaguen els mitjans de comunicació, tant públics com privats - no és dissortadament cap urgència. Els temes d'interès dels nostres Pares de la Pàtria son els braus i la seva consideració d'essència nacional.

Recordo, amb tristor i de forma indignada malgrat els anys, els assassinats per l'anomena't oli de colza, el low cost començava a generalitzar-se; el resultat van ser alguns morts, molts invàlids de per vida , i alguna condemna suau que rebien els " peixos petits " de la trama assassina.

L'espectacle nadalenc dels pobres estafats, aquest any per AIRCOMET, comença a formar part del " decorat " d'aquestes festes. Tenim pe`ro dissortadament estafes low cost , cada dia, tots els dies de l'any, i la pregunta; i el govern que fa ? , continua sense resposta.

La solució és fàcil; qui doni low quality, que rebi a banda del rebuig social , una sanció exemplar - que podria ser la pena de mort - des dels poders públics.

Tot i que el seny diu que ningú donava euros a 100 pessetes, cal tallar - literalment - de socarrell aquest espiral d'estupidesa, que deixa any rere any un reguitzell d'estafades.

Avia'm aquesta vegada que fa el govern.