L'origen dels Pirineus

CAP 1: PANGEA


Heus aquí fa molts i molts milions d'anys, molt abans que qualsevol forma de vida premés forma, molt abans dels dinosaures, molt abans que els microorganismes existissin, l'inhòspit planeta terra estava en plena fase de refredament i formació, la gran explosió o també anomenada "el Big Bang", havia donat una òrbita independent a aquell meteorit ara ja un planeta que deambulava pel univers infinit sense rumb aparent. Ens trobem en plena formació del que anomenem avui dia els continents actuals no existia vida però si que hi havia muntanyes, rius, oceans tot semblava apunt per a que la teoria de l'evolució comences a desarollarse en qualsevol moment, però la història encara es faria esperar. Pel que fa les estacions en aquells temps els hiverns eren molt llargs i freds degut a que gran part del planeta estava recobert de glaciars, les primaveres eren curtes i poc plujoses i els estius inexistents.
Malgrat no haver-hi cap tipus de vida si que existien els poders obscurs, la màgia de les divinitats. Els poders divins feia temps que custodiaven en aquell indret, bé evidentment no es trobaven sobre la superfície terrestre, per una banda les divinitats celestials (Zeus, Hera, Afrodita, i Poseidó) es resguardaven del clima advers situant-se al cim del mont Olimp en canvi les divinitats infernals (Hefest, Hades, Cronos i Ares ) optaren per habitar les profunditats més remotes i profundes.
Varen passar molts i molts anys per tal d'establir una avinentesa, diguéssim que van ser molts els intents, abans que les dues parts, per una banda les divinitats celestials i per l'altre les infernals es reunissin en consell per formalitzar un pacte per tal de distribuir-se el territori, era evident que s'havia de acordar la forma de govern, i les respectives competències. Finalment desprès de moltes negociacions decidiren que com a representant del cel s'enviaria a un nét de Noé de nom Túbal que exerciría els seus poders en forma de rei i que el seu reialme se situaria en l'entorn del que és avui en dia la Península Ibérica i Centre Europa zona en la qual no estava coberta pels glacials. Per la part infernal l'enviat seria el Gerió, un monstre gegantesc de tres caps i pastor de brutals costums que gobernaria mitjançant la tirania més diabòlica, en el que es coneix com avui dia el Nord d'Àfrica. Els dos representants haurien de conviure en pau, sense que cap d'ells envaís el territori de l'altre, sense que apareguessin les guerres els assassinats i les traïcions i axis ho van acordar.

CONTINUARÀ.........


CAP 2: ASSENTANT POSSICIONS

Túbal fou el primer en descendir del mont Olimp i trepitjar per primer cop aquell terreny, els deus li donaren la força i la intel·ligència gràcies a la qual ja no era considerat un simple servent de Zeus sinó que era la personificació absoluta d'un semi Déu. A part d'aquestes habilitats els deus també li concediren la companyia de 10 verges les quals hauria d'engendrar per formar el reialme de Eratria i així complir la seva missió de construir una civilització que honores els poders dels Déus celestials. Per l'altre part Gerío tardaria encara un temps en sortir del subsòl, Hades déu dels inferns li prestar la companyia i la fidelitat de Ca Cerber, un gos de tres caps vigilant de les portes de l'infern. Gerío al ser un simple pastor nòmada dels inferns que havia escalat posicions per arribar a ser l'escollit dels Déus infernals gràcies a grans traïcions i enganys, no tenia la més remota noció de lluita així que Ares deessa de la guerra li dona l'experiència de combat i la formació de cent Dracs infernals capaços de reproduir-se i formar una horda de mil caps.
Els anys passaren el reialme de Eratria s'extenia més enllà de la possibilitat de percepció de Túbal, els Deus l'enviarien la senyal de que era el bon moment de que el rei es decidís per casar-se amb una de les deu verges. Túbal després de molt reflexionar elegí a Naamá una donzella de rissos daurats i infinits que posseïa el do de la bellesa, els deus li donaren la certesa de que havia estat la millor elecció segur que serien molt feliços......

CONTINUARÀ


CAP 3: L'EXCUSA PERFECTA

El convit fou del tot excepcional cap anima del reialme d'Eratria es va perdre la unió de Túbau i Naamá, el cap de nou mesos naixia una filla, la futura reina de Eratia li van posar de nom Pyrene (Pyros= foc) ja que havia nascut el dia que es produí un gran incendi en el reialme que causa una destrucció tant profunda que Túbau demanà ajuda els Déus per tal de reconstruir tot aquell desastre.
A part d'aquest incident la vida a Eratria era plàcida i tranquil·la la seva gent gaudia de protecció divina i per tant no temien cap tipus d'amenaça a part ells desconeixien que existís cap forma de vida en aquell planeta ja que Túbau mai havia enunciat que uns éssers diabòlics habitaven mes enllà de les fronteres d'Eratria.
Gerió i els seus dracs que ara ja no eren cent si no que s'havien duplicat els arribà la notícia que el rei Túbau havia tingut una filla i això incitar molt al pastor que enveure`s sol sense cap tipus de descendència excepte la dels seus dracs frisava per trobar algú per poder engendrar. Dubtós però a la vegada convençut envià a un drac infernal per dos motius importants el primer per observar com havia evolucionat el reialme del rei Túbau i el segon motiu el més important per espiar aquesta bellesa tant absoluta de Pyrene que tant havia sentit parlar a través dels déus infernals.
El drac s'introduí el reialme sense aixecar la més mínima sospita i observà la prospera societat que el rei Túbau havia creat engendrant les deu verges divines i també veigué a través de la finestra de la seva habitació la resplendor de la belleza de Pyrene, que fins hi tot a ell un drac infernal sense sentiments havia pogut robarlí el cor.
Ja de retorn , sobrevolant les ultimes propietats el drac es decidí a aterrar al costat d'una llar per escoltar les converses d'aquella gent, parant les orelles va poder sentir que el rei Túbau en motiu del quinzè aniversari de la seva filla Pyrené organitzava un torneig de lluita el premi del qual seria la mà de la seva filla.
Gerió en saber-ho donava salts d'alegria doncs ja tenia el motiu ideal per adentrar-se personalment al reialme això si disfressat per no ser reconegut per Túbau, guanyar el combat i prendre la mà de la princesa Pyrene....

CONTINUARÀ....

CAP 4 : SIGUES RAPID O MORIRÀS

Hi havia molta expectació aquell torneig havia congregat els lluitadors més forts i importants de tot el reialme semblava com si cap d'ells estigués disposat a deixar perdre l'oportunitat de aconseguir la mà de la princesa Pyrene. Les regles del combat serien senzilles el primer que el seu cos caigués sense vida seria eliminat. Era força cruel però el rei Túbau volia el millor per la seva filla i no podia deixar que s'aconseguís el premi sense abans tenir la seguretat de que el vencedor fos el guerrer més fort i mes valerós de tot el reialme. El que no contava Tubau es que no només participaria gent del reialme, Gerió ara de nom Caín disfressat aparentant ser un gegant llenyataire dels boscos de les vegueries del reialme mostrava grans dots de força i de valentia i ja s'havia desempallegat d'uns quants contrincants, per contrarestar l'expectació que donava el desconegut Caín l'heroi local Jossué també afrontava els combats amb orgull i era la predilecció del rei Túbau i de la princesa Pyrene però no li donarien la possibilitat d'endur-se el premi sense abans lluitar però estaven convençuts que ell seria el guanyador. I s'arribà a la gran final per una banda Jossué tenia la grada al seu favor, els seus seguidors vibraven amb la força de la seva espasa que partia en dos hom qui es posava pel mig. I per altre banda un desconegut Caín que superava els tres metres d'alçada i la fulla de la seva destral estava tant afilava que partia els arbres de tres en tres. Començà el combat el rei i la princesa no es perdien ni un detall dels moviments d'aquells guerrers, Jossué era un virtuós i en quan Caín va tenir un moment de descuit li va tallar la barba deixant-li una cicatriu a al galta del gegant. En aquest moment la fúria del gegant despertà i amb un moviment magistral es col·locà per darrera l'esquena del pobre Jossué que cridà de forma tant i tant esgarrifosa que la seva veu va retumbar a les muntanyes més llunyanes . El combat s'havia acabat el cos sense vida de Jossué em la destral clavada al vell mig de l'esquena confirmava que el promès de la princesa Pyrene era el desconegut Caín. En quan es va acabar el torneig Caín es despullà de la disfressa i mostrà davant d'un públic enervat de por els seus tres caps i la lletjor més absoluta. La princesa en veure-ho s'esgarrifà tant i tant que sortir cames ajudeu-me i no va parar de córrer fins arribar els frondosos boscos del nord est. Túbau va reconèixer ràpidament aquell monstre era sens dubte el malèfic Gerió, els deus celestials l'havien informat del seu aspecte i ara es disposava a posar punt i final aquell combat.....

CONTINUARÀ

CAP 5: EL REGNE DEL CAOS

Tenia la força i la intel·ligència que l'havien convertit en un semi déu i això li donava moltes esperances per vèncer el gegant però el que no s'havia Túbau es que no estava sol, l'horda de dos cents caps de dracs infernals van cobri el cel d'Eratia de la negror més absoluta i no van tenir cap remordiment alhora de destruir i matar els indefensos conciutadans que lluitaven fins a l'extenuació però el desenllaç final estava a punt de succeir. Van aguantar sis dies intensos, sis dies de lluites però tots els pronòstics de salvació van ser erronis, en definitiva Eratia va caure en mans del mal en el moment en que dos dracs infernals subjectaven el cos del rei Túbau per a que Gerió em la seva indestructible destral disseccionés mitjançant un tall molt profund el tòrax del rei. El cos sense vida del rei va ser incinerat junt amb la resta de possessions.
Els
deus celestials en assabentar-se de la notícia de la destrucció de Eratria i sense perdre més temps enviaren a Hèrcules un semi-Déu conegut per ser fill de Zeus i Alcmena a la protecció de la desemparada Pyrene, però aquest encara tardaria uns dies en arribar en els frondós boscos del nord- est lloc on s'havia resguardat la princesa.
Mentrestant Gerío, i el seu exèrcit de dracs s'aproximaven cada cop més a la recerca de la desemparada Pyrene que es refugiava dins una cova en busca d'aixopluc. Potser era un pressentiment, potser era un intuïció però alguna cosa li deia que el seu pare havia mort i que aquells assassins venien a buscar-la.
Van passar tres llunes i la princesa seguia resguardada en aquella cova , sense haver ingerit cap tipus d'aliment les forces li comencen a defallir, va decidir encomandar-se els déus i va pregar pel seu pare que era la persona que més estimava en aquell món i demanà que li donessin forces per continuar vivint.
El quart dia de intensa busqueda Gerió fart de sobrevolar aquell bosc immens, decideix endur-se pel seu instint de crueltat i ordenà els dracs que calessin foc al bosc, ja que la princesa no podia ser seva, preferiria que morís abans que la posseís un altre. El foc va ser tant intens que arribà a la vista d'Hèrcules, que va sentir els crits d'auxili de la desesperada Pyrene això li donà forces per continuar endavant.
En arribà es va veure atrapat per les flames però gràcies al seu cavall alat s'adentrà a la cova on es trobava la princesa i la rescatà amb gran coratge i valentia per a dur-la a un lloc on no corrés perill semblava que per fi tot havia acabat, però seria capaç Hèrcules de vèncer el malvat Gerió?, estava totalment salvada la princesa? Les respostes al proper capítol...

CONTINUARÀ-...

CAP 6 : L'ESPERIT S'AFLORA:

Sens dubte l'ajuda d'Hèrcules havia estat fonamental però la princesa no presentava molt bon aspecte potser ja seria massa tard. Li faltaven forces i tenia bona part del cos cremat per les flames d'aquell bosc. Hèrcules li explicà que havia estat enviat per a la seva protecció i que el malvat Gerió monstre de tres caps havia estat el causant de la destrucció d'Eratria, de la mort dels seu pare i de l'incendi.
La princesa en enterar-se de la mort del seu estimat pare va ser com si li traguessin la poca vida que duia a dins i allà en aquella recòndit paratge, la seva anima prengué impuls i deixà per sempre més aquell cos destrossat per les flames, segur que es retrobaria em el seu estimat pare, que l'esperaria em els braços oberts per fer-li una calorosa abraçada.
Hèrcules plorà la seva mort i jurà que no només venjaria a la princesa, el rei i el seu reialme si no que construiria un mausoleu immens on descansarien les restes de Pyrene, i començà a treballar dia i nit amuntegant grans blocs de pedres on quedaven les cendres d'aquell bosc. Un cop va alçar aquella impressionant muralla de pedres va enterrar entre elles a la princesa que reposaria en aquell lloc per sempre més, estava clar aquella serralada tindria per nom Pirineus (Muntanyes de foc).
Els Déus celestial i infernals es reuniren, ja que Hèrcules clamava venjança a Gerió aquest es presentà davant del tribunal diví, desprès de moltes peticions i d'observar el caos que havia provocat, Gerió va ser jutjat davant dels Déus que van prendre la decisió de condemnar primer de tot al sacrifici de tot el seu exèrcit de dracs infernals i finalment a ell, que seria obligat a empènyer una pedra circular d'enormes dimensions pendent amunt per la vessant més costeruda del Mont Jinau (la muntanya més alta dels inferns) , però abans d'arribar al cim de la muntanya la pedra sempre rodaria cap avall, i Geríó hauria de tornar a començar de nou des del principi i axis tota l'eternitat .
Semblava que s'havia fet justícia els déus infernals demanaven disculpes als celestial per haver elegit a un representant tant horrible un representant que havia trencat el pacte de pau que van acordar i prometeren que reconstruirien el reialme de Eratria i que mai més sembrarien l'odi i les tenebres aquelles terres. CONTINUARÀ-....

CAP 7: RECONSTRUCCIÓ I DESENLLAÇ:

Els déus celestials amb els seus magnífics poders, necessitaven que els Pirineus, aquella obra construïda per un dels seus fills prengués una màgia especial. Zeus déu dels déus va enviar el seu llampec que provocà uns núvols de tormenta que deixaren caure litres i litres d'aigua sobre les dures roques provocant aixís que naixessin rius es formessin les valls , que creixessin de nou els arbres i que aparegués de nou la vida. Els núvols de tormenta van ser arrossegats per la bufera del déu Poseidó, déu dels mars. Un cop format el paisatge faltava la fauna d'això s'en va encarregar Hera deessa de la caçera que envià una parella d'animals de cada espècie. Per ser un dels llocs més bonics del planeta encara faltava l'últim retoc, la deessa Afrodita va deixar caure un polsim transparent que va envoltar aquell paisatge d'unes olors i d'uns perfums que enlloc més serien iguals.
La creació es donava per acabada havien inventat el paradís un lloc on els seus habitants viurien amb plena hermonia em els déus i ells donarien protecció ja que mai més deixarien que succeís el que li passà a la desventurada Pyrené.
Molts historiadors, aventurers, buscatresors s'han adentrat en aquestes terres per tal de cercar el sepulcre d'aquest immens mausoleu, al lloc concret on Hèrcules deixa el cos sense vida de Pyrene, d'aquí n'han sortit diverses versions. Alguns opinen que esta enterrada el cor del Canigó i que per recordar la seva mort cada any es descendeix per la muntanya amb la flama que simbolitza el foc de Pyrené, altres diuen que està enterrada dins les coves de Castellar de N'Hug i que del dolor del seu cos cremat s'en desprenen les llàgrimes considerades el naixement del riu Llobregat, fins i tot alguns diuen haver-la aparegut a Lourdes lloc emblemàtic de peregrinació de la cristiandat.
La veritat és que el misteri que rodeja el sepulcre de Pyrene és del tot intrigant, però el cert és que, sigui on sigui enterrada, el seu esperit vetllarà pel bé de tots els habitants d'aquestes terres, així que tingueu-ho en compte: L'esperit de Pyrene t'envoltarà, t'acollirà, et guiarà deixa'l fer a ell, sap més bé que ningú que el sentiments del teu cor en brota la flama que mai s'apaga.


FI