Encíja

Ses muntanyes s'alcen trencant núvols,
és la serra d'Encija,
on tot excursionista si arriba,
per a gaudir un xic la vida.

L'esperit de la muntanya,
no deixa créixer res a dalt la plana;
en canvi en els seus peus,
creixen arbres amb grans arrels.

Mira la gran fondalada,
un petit refugi s'hi amaga,
on tothom i fa parada,
destí Gallina Pelada.

Des d'aquest cim,
hi ha vista d'àguila,
fins a Montserrat i el Cadí,
de meravellosa vista es pot gaudir.

El Pedra s'alça a darrera,
Amb la seva gran tartera.
Encija sembla de joguina,
A l'ombra de la gran cortina.

A l'hivern es cobreix amb el mantell,
El refugi tapat fins la finestra.
Poca gent hi corre per aquell món de Déu,
Cada dia hi ha tempesta.

A l'estiu els rierols,
S'enjogassen per la prada;
No fa calor ni plou,
És temps de bonança.

Quan es davalla per la serra,
revius els perfums d'aquella terra,
i quan ets baix i guaites amunt,
et retrobes amb els records d'aquell perfum.