L'ordre del partit

Al si del partit no varen trigar a sorgir les dissidències. A les reunions convocades setmanalment no hi anava tothom, alguns s'estimaven més d'absentar-se, per tal de no haver de discutir amb les persones que tenien encreuades. De mala manera. Al carrer les coses no anaven gaire millor. Tothom tenia propostes a fer, sovint poc constructives, i poques ganes de dur-les a terme.

- Companys, en aquestes reunions de dimarts al dematí hem de decidir grans coses. No podem permetre que la dissidència ens minvi les forces, amb la seva alteritat. Només hi pot haver un front en la nostra política, una intervenció, un programa. No pot ser que hi hagi qui vagi inventant la nostra ideologia al marge nostre, menys en estat de guerra. Per això hem de fer front comú tots els presents i donar una imatge d'unitat a les bases. Hem posat molt en la nostra oposició al govern per que ara tot se'n vagi en orris, per personalismes i afany criticaire. Nosaltres hem de ser capaços de sobreposar-nos a aquestes adversitats, que ens presenta el destí per tal de provar-nos. No podem deixar que ens abaixin el cap amb crítiques infonamentades, que corresponen a afanys de protagonisme més que a cap reflexió mesurada. Perquè hi ha moltes persones que s'apleguen a bars i a locals de les nostres seccions i parlen en contra de la cúpula. Aquestes persones han de ser purgades de la nostra organització, amb expedients i mesures disciplinàries, fins i tot podem recórrer a l'expulsió, perquè les fissures ens fan molt de mal, aquestes esquerdes són el mitjà de que ens penetri el desànim. Aleshores estarem del tot perduts, perquè sense coesió i unitat no tenim res a fer, no ens podem plantejar el futur, sense projecte no hi ha opcions de superació, no podem perpetuar-nos en aquesta situació d'indefinició. I els que se'ns hi oposen ho han de fer des de fora, amb la seva plataforma, com cal, sense traïcions. Perquè el que fan ara és una deslleialtat als que som a dins, perquè parlen d'amagat, sense donar la cara. Han de tenir prou valor com per assumir les seves culpes, que també són les nostres, perquè segurament els hem donat peu al seu xiuxiueig. Nosaltres som els primers de posar-nos en el punt de mira, d'examinar-nos amb deteniment.

Aquí els que escoltaven el discurs del cap d'organització assentien amb el cap, tots estaven d'acord amb el que sentien.

- Perquè hi ha maneres i maneres de fer les coses, i no són totes iguals ni tenen el mateix valor. Hi ha les formes directes i franques, les que es deixen veure, les de l'homogeneïtat del discurs, que val per a tothom, i d'altres soterrades, que canvien segons la persona. A això mateix m'estic referint quan parlo dels traïdors, perquè no ens ho confessaran mai que ens dissenteixen, només volen crear malestar, entre les bases, entre la militància, per tal d'arrabassar-nos el poder per vies fraudulentes. Perquè seria il·lícit que se'n sortissin. Aquestes tàctiques afeblidores no les podem permetre, perquè ens dinamiten el discurs, i ens fan perdre el reconeixement de la població, dels votants. I no es pot justificar tot perquè ens trobem en mig d'un conflicte, que hi hagi soldats aquí i allà que no fan res, aquesta no pot ser l'excusa que justifiqui l'arbitrarietat i la desqualificació. Sapigueu que diuen grans mentides de nosaltres, que ens acusen de no voler cedir el poder que tenim, que és poc estant en l'oposició, que pretenen que els hauríem de donar veu. No sé a qui es refereixen, perquè la veu s'ha de guanyar amb accions. Per això considero que van molt equivocats si pretenen desgastar la nostra fortalesa i resistència amb aquestes tàctiques subversives. Són alguns d'ells agents dels nostres enemics polítics, que s'han infiltrat fent-se passar per militants per enfonsar-nos encara més. Mereixen mesures disciplinàries, que d'avui no passa que endeguem. S'ha de fer un procés minuciós d'esporga de les bases, per treure dels enclaus de reunió totes les veus dissonants. Perquè per que hi hagi armonia no pot haver dissonància, només la justa, la que és acceptable, però fer soroll per destruir la música, això si que no. Per tant hem de decidir que fem amb tots aquests que tenim identificats i que són els culpables del mal ambient creixent que hi ha a dins de l'estructura del nostre partit. És tan meu com vostre, vosaltres també podeu parlar i decidir. Però abans deixeu-me que us descrigui en detall les activitats dels dissidents, dels conspiradors, ques reuneixen en bars, al fons de tot, per no ser vistos, i després d'haver-se pres unes copes passen a l'acció, i sempre conviden a les seves bacanals de mentides i calúmnies algun membre sa de la nostra organització, que pot veure afectada la seva imparcialitat per la intoxicació expressa a la que es veu sotmès. Per això cal prendre les mesures oportunes, vosaltres ja sabeu de que parlo. Heu de fer veure aquests que ens critiquen que no són acceptats en el nostre grup, que no formen part de la canilla, que han de fer la seva via en una altra banda, perquè nosaltres no els tolerem. Hem de fer-los sentir el buit al seu voltant. Això mateix per tal d'evitar el derrotisme. Que sàpiguen que la seva actitud negativa no es benvolguda entre nosaltres, que notin el menyspreu sigui subtilment o declaradament, perquè alguns tenen poca sensibilitat i cal acarnissar-se amb ells d'una manera especial. Tots els que ens duen la contra sense justificació han de conèixer l'abast del nostre poder, saber que no ens poden controlar, i que no poden moure un canvi de cúpula amb estratègies que no són fonamentades en la veritat i el raonament. Aquestes persones han de sentir la fredor de la solitud. Vosaltres ja sabreu com fer-los sentir el rebuig. I també hi han les mesures disciplinàries, però d'aquestes no podem abusar, perquè les hauríem de justificar acuradament, i sabeu que la demagògia que fan servir les corrents alienes a aquesta direcció són enrevessats, creïbles, versemblants, i poden enganyar els nostres votants, que poden pensar equivocadament que el nostre rebuig és arbitrari o forma part d'alguna mena de persecució. Res de tot això. Només fem el que és rotundament just, el que s'espera de nosaltres com a direcció. No podem deixar que ens posin pals a les rodes, el vaixell no es mouria. Per tant en les vostres mans queda la responsabilitat de procedir a executar les mesures que considereu oportunes per tal de desfer-nos d'aquesta nosa de dissidència que tant de mal ens fa en aquests moments de tràngol pel país. Ells poden justificar-se en el conflicte, per tal de mostrar la seva oposició, per brandir arguments efectistes, en contra de la solidesa del nostre discurs. Nosaltres però també ens recolzarem en l'excepcionalitat, per tal de desfer-nos de la seva companyia, que ens erosiona. No podem deixar que segueixin amb les seves enraonies sotscavant la nostra integritat. Algunes veus informades i respectades de la nostra comunitat comencen a creure per error o per ingenuïtat els arguments d'aquestes corrents incontrolades. No tenen raó en dir que hi ha manca de transparència en la nostra gestió, vosaltres ho sabeu més que ningú i no cal que us ho expliqui. La gent ho sap, només que qualsevol que acusi altri de mala gestió i de manca de transparència té un brou adobat i enriquit per fer créixer llur calúmnia, i és la morbositat de la gent, les enveges, la fam d'espectacles denigrants. Voldrien veure'ns a tots plegats en desgràcia, potser acusats de frau fiscal o de malversació de cabdals, davant d'un tribunal, fent declaracions ignominioses. Així ens voldrien perquè els mou el recel i la malvolença, perquè tenen aquest instint destructor, segons el qual la caiguda dolorosa dels que són amunt és digna de ser degustada. Ells també caurien amb nosaltres, no s'adonen, l'enveja els mou sens dubte. Per això us puc dir que hem de tirar endavant totes les accions que us he proposat, per tal de desfer-nos del llast de tanta oposició interna. I si cal fundarem un partit nou, amb la gent que nosaltres triem, els que siguin de confiança, i així més ràpidament podrem netejar la cuina.

Els discursos del cap d'organització eren llargs, i sovint es repetia en els seus arguments, i tornava una vegada i una altra per tal de fer matisacions que no venien al cas. Els que se l'escoltaven cobraven el seu sou igualment, fessin el que fessin, o tenien molt de temps lliure per esmerçar-lo en activitats sense profit, i per això no protestaven. A la vora de la seu del partit hi havia un bar a on s'aplegaven els opositors per tal d'esregnar la seva enveja i les seves recances. El cap d'organització es deia P. Espardenyer.

- Aquest brètol d'en Espardenyer es pensa que ens llepem el dit. Avui mateix té la seva reunió dels dimarts al dematí. Es pensa que jo hi aniré a cantar-li la canya. Poc hi aniré tal com reben les visites aquesta gent. El partit està dissolt, el vaixell fa aigües, no s'hi pot fer res, no hi ha pegats que tapin les esquerdes, les rates fa estona que han fugit. Només queda l'Espardenyer amb la seva camarilla, conspirant contra nosaltres. De ben segur que cerquen la manera de desfer-se de l'enuig de la nostra oposició. Doncs nosaltres fot-li que li fotràs, perquè ara no podem afluixar la corda, ara o mai. La revolució es nostra. Quan el partit sigui democràtic i clar, transparent, aleshores podrem aspirar al govern.
- Tens molta raó en el que dius. Perquè aquest Espardenyer és un carallot, no s'adona de les coses més immediates que passen al seu voltant. Ha mester de tota mena d'ajudants de càmera que l'observin els comentaris que ha de fer tant si com no i les coses que ha de dir per no passar per enze. Però en el fons és un talòs. Això ho sap tothom, i vol reencarnar l'esperit del passat. Jo personalment no havia estat mai del partit, per la blanesa dels plantejaments, sens dubte, però ara que hi ha aquesta direcció si que no arribarem enlloc. M'han de fer cas a mi, que tinc la raó.
- Em penso que feu un gra massa, potser no les encerta totes l'Espardeny
er, però alguna n'ha feta de bona.
- Calla, home, calla! Tot pífies el que ha fet, no se'n salva ni una de les seves decisions. Si no fos pels assessors que té no hauria passat d'una setmana com a cap del partit. Se li veu en la manera de fer, ell mateix no té idees aprofitables, només repeteix com un lloro el que li han dit els consellers dels que s'envolta una minuts abans. Ell mateix per si sol no és capaç d'enfilar un discurs. Perquè li manquen les idees. Jo el conec des que va entrar a la seu del partit per tal d'afiliar-s'hi. Aleshores ja era un fleuma, i ara encara més. Li manquen les idees.
- Però vosaltres no voleu que el partit atenyi el govern? Ell ho pot aconseguir.
- Apa! Què ho ha de poder aconseguir, l'inútil! L'únic que aconseguirà serà de tenir el recolzament d'alguns oportunistes que volen introduir-se a la cúpula, per tal de poder manar, gent sense ambició de poder, que veuen com una feinada fer-se càrrec del govern. I menys amb la guerra que hi ha en marxa. Ho tenen prou clar que no ensumaran responsabilitats, ja els hi està bé. Es tracta d'apropiar-se de quants calés puguin abans que no els fem fora, nosaltres les bases, que som els que tenim legitimitat en això. Hem d'actuar de pressa, abans que ens deixin escurats. S'estan enduent els fons del partit a cabassos. No ho sabies pas això? D'on et penses que treuen els quartos per dur la vida regalada que duen?
- No veig que duguin cap vida regalada, els trobo raonablement austers.
- Si no fos tan evident que ets un bona fe diria que t'envien ells per tal d'espiar-nos. Secretament tenen altres reunions, a prostíbuls i restaurants de luxe. Allà malbaraten els fons del partit, i d'alguns ajuntaments en trauen comissions, ja m'entens, i les fan servir pels seus excessos. Tothom ho sap, és vox-populi que no hi ha un pam de net, a dins de la direcció, vull dir, que al partit també hi som nosaltres i la nostra integritat no es pot discutir.
- I aquell viatge a la costa sud que vas fer amb motiu d'un assemblea i que va durar una setmana? Em penso que hi va haver dubtes sobre...
- Calla! Libels inventats personalment per n'Espardenyer per tal de difamar-me. No veus que la meva oposició els fa por. Pensen que els puc destronar. I tant que ho faré, tots plegats ens hem de moure per tal de treure'ls i posar-nos nosaltres. Ara em surts amb el viatge aquell del dimoni. Tothom sap que la meva reputació és impecable, que no hi ha cap taca al meu expedient. Que sempre he estat un servidor abnegat i fidel del partit, i que he fet costat al cap d'organització sempre que ha calgut, molt a pesar del meu estómac que m'ho desaconsellava en algun moment. Però això ja passa de taca d'oli. No es pot permetre que ens prenguin el pèl així. Per això ens hem de rebel·lar. Jo personalment no em puc presentar com a candidat, perquè seria impossible, i a més això no és el moll de l'ós. El que realment importa és desbancar n'Espardenyer, posar-hi un altre, al seu lloc, algú més capaç, més obert a sentir crítiques, a tenir en compte les opinions de les bases.
- Tens tota la raó del món. Aquest Espardenyer no vol escoltar les reivindicacions raonables de la militància. Suport al govern en temps de guerra, el conflicte ens obliga a ser lleials, i d'altres bajanades que serveixen a interessos espuris de manteniment i perpetuació en el poder. Això és el que vol, la tranquil·litat de l'oposició, no haver-se d'emmerdar amb decisions reals. Espera el seu moment per tal de retirar-se potser amb un sou a perpetuïtat, una sinecura en alguna comissió sense importància, després d'haver conduït el partit en temps difícils. Tothom li ho agrairà. Això és el que pensa el molt podrit.

A la direcció del partit el cap d'organització seguia amb el seu discurs.

- Escolteu-me bé, perquè no penso tolerar els mals aires i que hi hagi fortor a l'ambient. Vull claredat meridiana, en totes les declaracions, res de matisos ni de segones intencions. Perquè nosaltres aspirem al poder, volem el poder, però no a qualsevol preu. Som molt diferents nosaltres d'aquests dissidents que només volen veure l'espectacle de la nostra caiguda des de la primera fila. Són uns voltors afamats, que no saben veure el dia de la nostra dissort. Vosaltres també esteu implicats, perquè esteu de la meva part, i per això mateix heu de prendre partit, i saber el que us hi jugueu. De seguida que sortiu d'aquesta sala heu de posar en pràctica el pla que hem traçat. El partit us ho agrairà, el que quedi del partit us sabrà recompensar, jo mateix m'encarregaré que els honors i les dispenses us siguin atorgats. Hem d'acabar amb totes les faccions d'una revolada, amb un cop ferm i decidit, amb convicció. Així podrem fer nostre tot el partit, aleshores podrem dedicar-nos només als nostres objectius, sense obstacles ni impediments. El futur de la democràcia és a les vostres mans, espero que sapigueu estar a l'alçada del que us demano. Endavant companys. Ens veurem dimarts que ve a la mateixa hora.