L'oncle metge de Sant Joan

Un relat de: Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

Fou amb emoció i viu interés que el dia de la Mare de Déu del Perpetu Socor - a qui gran devoció tenia la meva àvia Teresa - (27 de setembre del 2005) vaig llegir, a l'Ultima Hora de Palma de Mallorca, un article ben documentat del Doctor Joan Nadal Cañellas. L'articulista és un il.lustre e eminent jesuita mallorqui, prevere de rit bizanti, professor d'historia i actualment membre de l' agregaduria cultural de l'embaixada espanyola davant el Vaticà.
Article, repetesct, molt ben documentat i que porta el titol de "El Doctor Bernardino Solivellas un ' último de Filipinas' ".
Doncs bé el metge Bernardi Solivellas Arbona (1865-1942) era oncle carnal per part de mare del meu difunt pare Joan Estades de Moncaira Solivellas (1892-1968).
Fill gran dels propietaris de la possessió de Son Llobera a Lluc Joan Solivellas Mestre (1830-1912) i Maria Arbona Mayol (1845-1894) havia nascut efectivament a Fornalutx, l'any 1865, on la seva mare tenia, amb una altra germana més gran Catalina, una finca nomenada Sa Cabana aixi com una casa a la dita vila fornalutxenca.
A més del fill Bernadi, els seus pares tenguéren set infants més entre ells un sacerdot Guillem Solivellas Arbona (1868-1950) i dues monges de clausura Catalina (caputxina morta el 1927 als 52 anys Sor Maria Lluisa) i Maria (Carmelita Descalça morta en 1934) aixi com a la mare del meu pare Donya Teresa Solivellas Arbona (1867-1937)
Sabia alguna cosa d'aquest besoncle meu per anecdotes que en la meva infancia vaig sentir de boca de mon pare el seu nebot. Anecdotes que feien alusió a la seva estada a les illes Filipines on també residien els seus cosins jesuites Pares Guillem i Bernadi Llobera Solivellas fills de la seva tia paterna Antònia Solivellas Mestre i de Guillem Llobera Rotger;germans del canonge de la Seu Don Marti Llobera Solivellas.
Personalment no vaig tenir la sort de coneixer al metge Solivellas (a l'oncle Bernadi de Sant Joan com era conegut en el si de la nostra familia,però si a la seva vidua Maria Mas Jaume morta el 1965 cent anys després del naixement del seu marit aixi com a les seves filles Maria i Joana.
A les Illes Filipines, Bernadi Solivellas Arbona, contava en aquell article Nadal Cañellas, s'havia especialitzat en medicina tropical i havia curat la muller d'un cappare de la guerrilla insurgenta d'Andrés Bonifacio i Emilio Aguinaldo; la qual cosa li valgué ser salvat "in extremis" d'un pelotó d'execució com col.laborador de l'exercit espanyol d'ocupació. A Mallorca, on retornà i on es casà i establi la seva llar, diu també Nadal Cañellas; el meu besoncle col.laborà - des del poble de Sant Joan on tenia la seva consulta al numero 6 del carrer de Palma - amb temes de caire médic a l' Almudaina i al Boletín Oficial del Colegio de Médicos de Barcelona. Fou a l'entorn dels anys vint breument president aquí a Mallorca dels metges mallorquins.
A Palma viuen dos néts de l'oncle metge de Sant Joan: Bartomeu i Bernadi Homar Solivellas havent descendencia del primer. L'altre nét Antoni Gual Solivellas que era misser mori fadri en els anys vuitanta.
El Cavaller Estades de Moncaira


Comentaris

  • Bon article, sí senyor...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 11-10-2005 | Valoració: 8

    Bones, Cavaller! Temps sense llegir-te... Autoestirada d'orelles.

    He llegit el teu relat. L'he entès en un 60%, en conjunt no. Però m'ha distret, i al capdavall això és important.

    T'animo a seguir fent articles i a no desanimar-te... Que et comenten poc? A mi menys! A més, sabrà la penya el que és bo i el que no...

l´Autor

Foto de perfil de Joan  Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

222 Relats

334 Comentaris

199375 Lectures

Valoració de l'autor: 9.01

Biografia:
Vaig neixer a França on els meus pares havien emigrat i quan tenia tretze anys venguérem a Mallorca d'on procedeix tota la meva nissaga.
A l'hora d'ara ja he passat la setentena d'anys. Per sang, adopció i sobretot convicció em consider mallorqui de socarrel i pet tant de llengua i cultura catalana i ho defensaré sempre. Ho he defensat al setmanari "Sóller" on ja col-laborava de petit visquent el seu fundador JOAN MARQUÉS ARBONA !Pinoi" - d'això han passat ja cinquanta anys. (Ho recordo per si acàs hi ha qui no ho sap o intencionadament ho hagués oblidat) També aquesta ha sigut la meva positura a la "VEU DE SÓLLER) i ja no diguem al quinzenal "L'ESTEL DE MALLORCA" que dirigeix i edita un entusiaste patriota del catalanisme que fuma en pipa com el santjoaner i ex-conserje de nit de l'hotel " Bahía Grande" nomenat Mateu Joan i Florit.
Ah que quedi clar que no sóc ni anti francés ni anti espanyol però sí anti centralista i anti jacobi.