Lobby

Així s'anomenen als EE.UU els grup de pressió econòmica que estan reconeguts, i que intervenen clarament en la vida política ; en la tendra democràcia espanyola, en la que no sobten alts nivells de franquisme, - uns per ser continuadors actius d'aquell regim, els altres per trobar-se condicionats pel paper de resistents històrics - malgrat no estar reconeguts des de sempre han existit lobby's amb gran influència en la vida de la nació i en les polítiques que es desenvolupen. Com sempre el millor son els exemples, oi ?

A l'Ajuntament de Barcelona des de l'adveniment del sistema democràtic, els partits polítics governants han estat els de la sinistra , curiosament els mateixos que ara, han aconseguit fer-se amb el govern de la Generalitat. En el terreny pràctic han actuat al llarg d'aquest anys, com la ma executora d'un dels lobby's més importants, el de la construcció ; la darrera acció, no es pas com podríem pensar el fòrum, sinó clarament aquesta proposta de regular l'aparcament a l'interior de la ciutat ; és tracta senzillament de forçar l'abandó dels barris amb més interès per als especuladors, de les persones que tenen un baix nivell econòmic, pura i senzillament , pobres fora !!!

El veritable perill per Catalunya no vindrà de Madrid com diuen els uns i els altres, sinó de Barcelona , i això en aplicació de les normes democràtiques de que la voluntat de la majoria és llei ; Barcelona és queixa sempre, però de metro en tenen a Lleida ?, o a Tarragona ? o a Girona ?, de transport públic - pagat amb diners de tots - en tenen a gaire llocs fora de Barcelona i la seva rodalia ?. La major part de Catalunya pateix d'un molt deficient sistema de transport, suportat a més, per empresaris heroics, que esmercen amb un gran sentit de país, ingents esforços per evitar la total incomunicació de la major part de poble i viles. Viure en un lloc diferent de on es treballa implica un sobrecost econòmic i de temps, al que estan abocats la major part de les persones, que no poden assumir la compra d'una vivenda amb preus per damunt dels 2.000 € per m2.

Les coses pinten malament, com diu el Pasqual Maragall, s'ha de pensar no en 6.000.000, sinó en 7.000.000 de persones, i d'aquestes la major viuen i treballen, a la connurbació barcelonina, així que els problemes de l'olivera, o de la poma, o els de qualsevol altre col·lectiu que no siguin ells mateixos, no els preocupa ni poc ni gaire, de manera que en la pràctica, a pagar tothom, i a disfrutar només o principalment els barcelonins !!!

Feliços els humils ; ells posseiran la terra, així es recull a Mt 5,6 , però està clar, que la referència només es vàlida a les terres que no tenen interès per als especuladors - públics o privats - si algun ric o alguna administració s'enamora de la teva terra, de la teva casa o de qualsevol de les coses que tens com teves, el millor que pots fer, es cedir-la tant ràpidament com et sigui possible, no fos - com en els cas dels txetxèns - que al damunt encara et fessin fora del teu propi país, aquesta gent de la sinistra, no han anat mai amb gaires compliments.

Per cert, recordes encara quin Partit polític ostenta amb tot mereixement el títol de campió d'espanya de corrupció ?

© ANTONIO MORA VERGES