Lo meu si va ser amor...

Vas vindre un dia d'hivern,
el fred es feia sentir.
Et vaig prometre mil coses i et vaig estimar
a canvi de que no em fessis patir.

Em vas dir que te n'anaves,
però que no m'anaves a oblidar.
Em vas dir que tornaries
i que em vindries a buscar.

Em vas demanar si t'anyoraria,
com si et quedessin dubtes, s'et veia malament.
Et vaig dir que res era segur,
però que jo t'esperaria.

Van pasar dies, van pasar mesos,
i de cop vaig sentir la teva veu.
Em vas dir que m'estimaves,
i que continues confian en tu.

I aixi vaig continuar vivint,
la meva vida girava al teu voltant.
Fins que vaig despertar d'aquest precios somni,
i ja no puc confiar en tu.

Per què em vas mentir?
Per què? Si m'estimaves.
Per què totes aquestes falses promeses,
que mai faries realitat?

Mai et vaig demanar res,
i de debò que res volia.
Però em vas dir tantes coses,
que fins i tot tu te les creies.

Encara somio trobarte,
i que em diguis que et va passar.
Vas volver jugar amb mi,
o numés va ser un error?

Ja no puc continuar confiant,
i ja no vui estar amb tu.
L'únic que vui que sapiguis,
es que lo meu si que va ser amor.