Lluna

Així que l'astre Rei s'amaga
mandrosa, encongida i mig poruga
surt la lluna a dalt del cel
Vigilant que ell s'hagi post,
que no es pensi que aleshores
li vulgui prendre el seu lloc.
Encara que ella pobreta
és ben lluny de fer-ne el foc
que enlluerna cada dia
tot l'univers poc a poc
i amb els seus raigs il·lumina.
Entre mig de tants estels
la lluna mai no té errades
i per més que sembli estrany
té moltes tasques marcades:
influeix damunt la terra
els pagesos s'en refien
quan no és la lluna adient
la terra, ni se la miren,
tenen por que la collita
no vagi com ha d'anar
i després passat uns dies
hagin de tornar a sembrar.
També té un altra missió:
vigilar als enamorats
que quan la nit és molt fosca
se'n pot sortir mal parat,
més quan ella està ben plena
s'ha de tenir molta cura
perquè el cel està molt clar
i et pot delatar la lluna,
per més que la nostra amiga
és molt entesa en això
de les coses de l'amor...
I quan veu que és massa clara
ens pica l'ullet a tots
i s'amaga rere un núvol
i amb més tènue resplendor
els empeny a amanyagar-se
amb carícies i petons.
Fins i tot... a fer "manetes"
que es lo més bonic del món,
i deixa que s'acaronin
mentre ella està amagada
no sigui cas que s'adonin
de que ella els vigilava.
Més quan el núvol s'en va
la lluna torna a lluir
i els diu que ja ni ha prou...
prompte serà ja el matí.
I així nit rere nit
fins la sortida del sol
ella elegant es retira
fins a esperar un altre jorn
que amb sa missió compliria.
Se'n va contenta, perquè
La seva tasca, l'omplia
tota de felicitat, de veure
que davall de la seva ombra
molts s´havien estimat.