cau un estel

Un relat de: M Teresa Boque Tort

Una nit que era molt negra
I molt fosc estava el cel
Mirant des de el meu balcó
Vaig veure caure un estel.
No se on va anar a parar
Fins i tot m'agradaria
Saber per on va passar
Segur que allà on estaria
Fins el cel es posà clar.
De núvol cap ni havia
I es podien distingir
Un grapat molt gran d'estels
Eren tots molt, molt brillants...
I de colors diferents
Però el que a mi m'encantà
Va ser veure caure aquell
Que segur va traspassar
Tot l'univers davant d'ell.
Diuen que quan això veus
Tens de demanar un desitj
Tot seguit això vaig fer :
Més pel que em sembla , fins ara
De segur que no pot ser,
Pot ser hagi d'esperar un temps
Fins que el vegi realitzat
Encara que per part meva
No em cansaré d'esperar
I si el que vaig demanar
Algun jorn llunyà es complís
Als quatre vents cridaria :
Avui si que soc feliç !!!
I entre tant jo cada nit
Sempre miro cap al cel
Del mateix balcó que un dia,
Vaig veure caure un estel.




Comentaris

  • Profesora[Ofensiu]
    peter53d | 14-01-2010 | Valoració: 10

    En saps un munt i tens una manera tant enlluernadora de veure les coses...

    Feliçitats

l´Autor

Foto de perfil de M Teresa Boque Tort

M Teresa Boque Tort

21 Relats

21 Comentaris

20308 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Nascuda a Barcelona l´any 1932 i actualment visc a Poboleda.