la escola meva

L'ESCOLA MEVA.
Quan per primera vegada
Vaig trepitjar una escola
Mai m'ho hauria pensat
Que en tota la meva vida
Sols tindria aquella sola.
Em semblà que era molt gran
I havia molta canalla
Que com jo feia tres anys
No havien pogut usar-la
Per culpa d'aquella guerra
Que nosaltres molt petits
No podíem valorar-la.
I entre aquelles parets
D'un aula desmantellada
A l'estiu teníem calor
Però a l'hivern i glaçava.
No hi havia calefacció
Ni res que si li assemblara
Sols una mica de foc
Que de casa ens emportàvem
I que a l'arriba a l'escola
Ja quasi que no escalfava.
Llavors sortíem al pati
I tots junts ens agrupàvem
Picant de mans i de peus
I així ens acalentàvem
Cada dia , pel matí,
Quan entràvem a la classe
Ave Maria Purissimma!
A totes ens feien dir.
Quan estàvem instal·lades
Fer la senyal de la creu,
El Parenostre i una oracioneta breu.
Desprès el "Himno Nacional"
Que tots cantàvem molt fort
I a la Falange Espanyola
Tradicionalista i de las JONS.
De llibres, pocs en teníem
Però els repassàvem bé.
Aritmètica, Gramàtica, Geografia
I de lliçons d'història també.
Les nenes, a les tardes,
també en fèiem "labors"
tot i que eren aquells temps
quan vam aprendre llavors!
Vàrem tenir moltes mestres
ja ni ment recordo els noms
per que ja fa bastants anys
que no son en aquest mon.
No teníem cap problema
i sempre estàvem contents
moltes vegades hi penso:
Qui pogués tornar a aquell temps!
però això ja es molt lluny
i no tornarà mai mes.
Ara jo ja soc una àvia
i voldria que els meus nets,
ells que tenen tantes coses
s'ho prenguin amb interès
i que estudiïn ells que poden
per demà ser gent de bé.