Lluna

M´agrada, de tant en tant,
fugir,
refugiar-me en ella
i deixar que els meus somnis
volin suaument
sobre núvols de gasa fina...
sense cos,
sense paraules,
tranquil-la...
escoltant el buit de l´univers,
el silenci daurat de la fantasia...
Després,
baixo, torno, trepitjo terra,
m´ofego, esbojarrada,
de llibres,
de sexe, d´amics,
de rialles grolleres...
intentant omplir,
en un segon,
la vida, que s´escapa
de puntetes, poc a poc,
per la porta del darrera.

I... esgotada,
espero la nit...
espero que torni ella...
plena de melangia,
silenciosa,
seductora...
amb la brillantor platejada de la seva poesia.