Lluna roja

Un relat de: sants78

La Lluna sagna,
adormida entre ombres
i el cel fa silenci,
com els meus llavis
enfront dels teus.

Els teus ulls brillen
i sóc jo qui m'eclipso
adormit a una nit
que esdevé roja
i agónica.

Plou sang a la Terra,
un cop més,
i em faig invisible
als meus propis ulls,
acostumats a veure sols en somnis.

Pel matí el Sol sortirà,
lentament,
fent del roig blau
i del silenci un cant,
t r e n c a t

Comentaris

  • ferides que no és calmen amb "micromina"...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 09-03-2007 | Valoració: 10

    sang al món i desgatament de persona... versos durs i sincers que obren ulls i dibuixen miratges...
    Un plaer.
    un petonet

l´Autor

Foto de perfil de sants78

sants78

704 Relats

508 Comentaris

488058 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Colpejar un cop i un altre
fins trencar els vidres de la REALITAT.


agusgiralt@yahoo.es

[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]