Cercador
Lluna roja
Un relat de: sants78La Lluna sagna,
adormida entre ombres
i el cel fa silenci,
com els meus llavis
enfront dels teus.
Els teus ulls brillen
i sóc jo qui m'eclipso
adormit a una nit
que esdevé roja
i agónica.
Plou sang a la Terra,
un cop més,
i em faig invisible
als meus propis ulls,
acostumats a veure sols en somnis.
Pel matí el Sol sortirà,
lentament,
fent del roig blau
i del silenci un cant,
t r e n c a t
Comentaris
-
ferides que no és calmen amb "micromina"...[Ofensiu]Noia de vidre | 09-03-2007 | Valoració: 10
sang al món i desgatament de persona... versos durs i sincers que obren ulls i dibuixen miratges...
Un plaer.
un petonet
l´Autor
704 Relats
508 Comentaris
488058 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Colpejar un cop i un altrefins trencar els vidres de la REALITAT.
agusgiralt@yahoo.es
[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]
Últims relats de l'autor
- L'Absència
- El dia que les voreres van començar a créixer
- L'home-nas
- Poesia a Flor de Pell
- Gràcies pel menyspreu
- La revolta dels Minairons
- El Camí - I
- El Regne de Pedra
- La poesia s’ha omplert de silenci
- Cels plens de mar i arrels
- Un caos ple d'ordre
- Quan el rostre es difumina
- Arrelats a la Rauxa
- Neteja
- Mal