Cercador
lluna de desembre
Un relat de: laius- Compartir:
La teva tendresa em va fondre,
sols, només tu i jo i la lluna plena de desembre.
Sopa i truites al costat del foc,
rialles i carícies inoscents,
plenes i sinceres...
I per què no?
sols, enmig del no res,
abraçats l'un a l'altre,
sentint infinites sensacions...
La teva senzillesa em va enamorar,
sols, només tu i jo i la lluna plena de desembre.
Les teves paraules,
la teva olor,
les teves mans que ara em recórren tot el cos
m'encenen a cada instant,
em fan moure el món,
el meu món!
Tan de bo la lluna sempre ens irradiï,
com ho va fer la nostra lluna plena de desembre!
Comentaris
-
Cert:[Ofensiu]Llibre | 01-12-2004
""Tan de bo la lluna sempre ens irradiï,
com ho va fer la nostra lluna plena de desembre!""
Sovint tenim moment gravats a la memòria, al cor, a l'ànima... instants precisos que ens fan viure quan el viure és feixuc. I sempre tenim aquest clam, aquest crit llençat al no-res, aquest "tant de bo..."
Un poema ben travat.
LLIBRE -
Encisador[Ofensiu]Ilargi betea | 17-11-2004 | Valoració: 10
M'ha encantat el teu poema, sembla mentides que d'una manera tan senzilla i entenedora hagis aconseguit transmetre tants sentiments. M'he sentit plena mentre el llegia i això no em passa sempre. Moltes felicitats!
Ara em llegiré l'altre relat que tens...
Una forta abraçada i molta màgia!