Llumcor

Un relat de: castalia

Sentiments incompresos,
com l' inici d' una teranyina,
estel fugaç de felicitat
i eterna invasió de sol·litut.

Els llençols són còmplices
d' aquest joc d' amor adolescent,
tendresa i plaer en estat real
que duri sempre aquest moment.

No surtis encara bola de foc!,
Encara és massa aviat pel dia,
s' ha queda't dormit somrient
i jo el miro i no desitjo res més.

De cop , una fibrada a la pell,
em mira , em besa i somriu
aquest és l' elixir de la vida.
No cal res més.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

castalia

26 Relats

26 Comentaris

27139 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Hola a tots! sóc de la cerdanya i vaig nèixer un 25 de febrer per la tarda; vaig crèixer en un món sense málícia , fins que vaig arribar a l' adolèscència, he sigut i sóc rebel , però amb causa, la meva vida l' envolta la llibertat, l' amor i la literatura i l' educació social. Sóc pisciana i per això constantmet visc connectada en dos mons el real i l' imaginari, encara tinc la sort de mirar amb ulls de nen forces coses i això m' aporta moltes ganes de gaudir de la vida. La natura forma part del meu pulmó de vida i tot i que visc en una gran ciutat. Treballo i estudio; m' agraden els idiomes i les relacions humanes; la música és una de les altres passions , sobretot els cantautors, no sé que més dir , no estic acostumada a fer biografies, jajjaja