Cercador
Llum transparent
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Hi ha una llum transparent que purifica el meu cos,...
Però mentre tu et dediques a fer trapelleries amb tot el teu sexe, i jo et vaig mirant,
tinc la necessitat imperiosa de tocar-te la pell calenta,
i apropar-me a les teves portes obertes,
per observar com juguen els teus ditets damunt del fluix;
i ben nua.
Hi ha una llum transparent que purifica el meu cos,...
Em desvesteixo del tot només per tu,
perquè la teva mirada excitant m'ho demanava amb insistència,
i la meva necessitat imperiosa de tocar-te la pell calenta,
se'm descobria exageradament per la part més erecte de tot jo;
i tu seguies ben nua,
i tocant-te, masturbant-te desesperadament,
mentre ara ja m'anava incorporant , de mica en mica i sense descans,
per fer-te un plaer més gran si cal,
i endinsar-me fins a les teves profunditats intimistes.
Ara el meu cos també és transparent,
i purifica el meu sexe salvatge, però tendre al mateix temps;
i en el mateix fer de dos cossos desbordats per la passió,
s'uneix el vincle del nostre amor, en la sinceritat i en la puresa,...
És per això que hi ha una llum transparent que purifica el meu cos.
Comentaris
-
Buf!![Ofensiu]Ilargi betea | 16-10-2004 | Valoració: 10
Un poema excel·lent! m'encanta com descrius una escena tan íntima i tan comú amb aquesta tendresa i sensibilitat que et caracteritza. Les teves poesies eròtiques són increïbles (tant o més que les d'altres temàtiques!).
Una fortíssima abraçada per l'autor més prolífic (i de qualitat, a més!) de la nostra estimada web!
Molta màgia, company! -
Ídem novament[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 06-10-2004 | Valoració: 10
però potser més que erotisme, sensualitat.
Una abraçada
Vicenç -
uuuummmmh![Ofensiu]Shu Hua | 06-10-2004 | Valoració: 9
eròtic, fi i tendre. curtet, com a tu t'agrada, però dius tot el que cal.
felicitats
glòria
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
871118 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.