Llum als ulls a través de les pestanyes

Tens la llum als ulls
a través de les pestanyes
i un violí escapçat
rera l'orella
i un gira-sol obert
penjant de la boca,
tens una papallona de mercuri
relliscant per la galta,
un gos de raigs de sucre fos
pixant-se't a les sabates,
tens un camp planíssim,
planíssim, planíssim,
ultraplaníssimament pla
a la mà
ple de cactus
rebotint el sol
estabornint-te,
la casa dóna voltes,
de les parets lluentes
es despengen les pintures,
sota l'aire flamejant
corres sense saber on vas,
tens, però, un diamant
llampeguejant,
una pedra
cremant-se,
un món reduït
tot teu.
¿Què més et feria
compartir-ho tot això,
fer-m'hi un tros,
deixar-me palpar
una mica
aquestes perles d'aigua,
què més t'importaria
deixar-me que m'assentés
a la butaca entapissada
plena de llibres obscurs,
no voldries, qui sap,
emportar-me
a través de les pestanyes
i que em capbussés
a la finestra opaca
a l'altre costat de la qual
hi ha paquets de norit?