Ponjumè

Estic aquí a París
comptant minuts de cendra d'albercoc
i la lluna ja no és plena,
li falta un tros.
La meva nena ha perdut
tots els anells que duia menys un
i és el de la bona sort
perquè brilla sense lluna
a la llum dels fanals fosforescents
i dels arbres del parc de no-sé-on
baixen els coloms a menjar-nos l'esmorzar;
un té quatre ales de plata
i la cua de paper,
li dic "ponjumè" en francès
però no se n'adona de res.
El terra és ple de cocacola glaçada
i als balcons hi ha nius de bens,
tinc un barret mandarina
i uns llavis tous m'acaronen.

(París, 3 agost 1977)