Lliure forma

No som triangles, ni cercles, ni quadrats, som polígons irregulars. A vegades regularment ens recolzem sobre planes superfícies. Hi ha dies que rodolem amunt i avall, amb força o amb ganes, altres som tan punxeguts que els vèrtexs ens fan tocar el cel. A vegades besem amb la hipotenusa, a voltes fem claca amb els catets. Les línies oblíqües ens escalfen del fred, i les senyores paral·leles ens marquen un camí. Hexàgons de la mel, heptàgons com els dies de la setmana, dodecàgons com els mesos de l’any, però si vols també podem ser irregularment diferents. Varia el seu gust, varia el seu temps, varia la seva durada. El cercle amb tres dimensions passa a ser esfera, que seguint la seva rotació arribem al moviment de la terra. La terra gira al voltant de sol, i no es crema!
Avui però hem trobat un pentagrama on hi ballava la lluna, també hi eres tu, saltant de línia en línia. I saltant de línia en línia i d’espai en espai, me n’has fet dolça melodia. No ho oblidis cap dia. Ets aquella preciosa nota que segueix ballant per l’espai. Dibuixant línies de vida, i gaudint la vida com mai. Si segueixes tots els punts en faràs contel·lacions, per on passin avions transportant felicitat. Saps que a mi m’encanta poder dibuixar al teu costat. Filigranes circulars amb somriures perpendiculars. Línies corbes, línies rectes, discontínues, molt afecte.
Tiro el dau i m’han tocat: sis petons ben dibuixats. Amb graelles o amb forats, un esbós o bé un retrat. Un rectangle o bé un rombe per escriure el teu nom, amb aquells colors que vulguis, ben bonic és ser com som. Sóc piràmide eixerida, o un prisma transparent, com la màgia surt del con, i el meu cor dolç xilofon, que en dibuixen moltes notes que et transportin al teu món. Un bonic pla per recórrer i estimar-te sense son. Bona nit peça estimada, bon matí si és preferit. Que al meu cor et tinc pintada, sense pena ni neguit. Lliure forma ben trobada, i un petó que duc escrit.