Cercador


Llista categories

Lligat? No cal

Un relat de: Toni Arencón Arias

Lligat? No cal.
Brollant de les entranyes
vaig ser capturat per confiat.
Amb mi, l'ànima en trànsit va morir
en la distància benefactora indiscreta.
Ebri d'harmonia va quedar l'àngel tutelar
del desvari, clausurada la ruta
oculta, sentint el vent,
ventant el sento.

Lligat? No cal.
Amb delit continu, oferint la meva sang
d'home indígena, indigent, introvertit.
De pell morena i ulls dolços, diuen,
els entesos en ulls i pells indiferents.
D'esquena doblegada al matí
i que s'adreça al sòl d'aquesta terra
d'ombra i laments...
...i cossos desatesos.

Comentaris

Afegir comentari
  • Diguem...[Ofensiu]
    Annalls | 19-02-2013

    ...que m'agrada, però probablement el sentit que li donc no es el que expresses.
    Em portes a la captura d'un home a qui no el deixen tornar a sa terra. En la primera estrofa. I la segona un home que es a sa terra, però aquesta esta en mans d'estranys.
    Anna

  • lligams[Ofensiu]
    kispar fidu | 17-04-2010

    ep, feia temps que guardava el missatge del teu comentari, per passar per aquí i descobrir-te! m'agrada tornar les visites ;)

    Tampoc m'agrada sentir-me lligada. Fins i tot de vegades refuso massa les unions massa fixes.
    Podria repetir: de dona indígena, indigent, introvertida.
    Bé, de fet introvertida crec que ja no... però si que m'agrada sentir-me lliure.

    ens veiem per aquí! (encara que últimament hi paro ben poc!)
    Gemma

  • simplement[Ofensiu]
    ANEROL | 29-03-2010 | Valoració: 10

    m'agrada per la seva armonia

l´Autor

Toni Arencón Arias

34 Relats

216 Comentaris

202952 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Afegir a preferits
Biografia:
Toni Arencón i Arias
Nôcnera
El Prat de Llobregat - MCMLXIII

El meu bloc: "La ploma rovellada, el llapis i el pinzell..."

Col·laboro a:

Lo Càntich
Lo Càntich
www.locantich.cat
Revista digital de literatura, art i cultura

On esteu convidats a participar-hi

* * * * *


De la infantesa estant,
recordo les taques de tinta sobre el paper,
provocades per una ploma rovellada.
I el mestre que guiava els impulsos maldestres:
"Deixa-la surar: és una ploma, és el teu cor!".

Una ploma que, encara avui, pinta paraules, omplint els buits,
acompanyada d'un llapis que inventa caligrames rondinaires
i d'un pinzell que dibuixa poemes de colors mediterranis.
Aquest sóc jo. Encara avui.

* * * * *


"Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa"
Inici de càntic en el temple
Salvador Espriu


* * * * *


LLISTA DELS POEMES FAVORITS DELS SEUS AUTORS

* * * * *
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >