Llibertat

Entre la gent que mira, aconsegueix omplir un forat orfe i veure passar el grup massa ràpid. Una llàgrima està de guàrdia. Algú deixa anar un primer crit de baixa intensitat empès, potser, per un afany de protagonisme mal entès, i la llàgrima treu el nas entre encuriosida i secreta. A sobre del primer crit se'n construeixen més, cada cop més freqüents i malintencionats i ella desitja, per un moment, fer-los callar a tots i posar-los en evidència. Què en sabeu d'ell? A què treu cap que l'insulteu?
La llàgrima s'amaga o tal vegada va en busca de reforços per si la gentada descobreix que ella el coneix. Algú, el mateix d'abans?, llança una pedra prou petita per poder tirar a donar i els crits pugen de to i de volum.
Ell no s'amaga, no es cobreix la cara, no oculta el rostre. Els agents caminen al seu costat amb cara de circumstàncies subjectant-lo.
Ella es fa enrere i, convertida en una ombra, recorre la fila cercant una nova finestra i veu la comitiva repetir l'escena mentre els crits creixen i les mans amaguen les pedres a les mirades indignades del sergent.

Entre la gent que mira ell la veu i somriu i s'adona que la perdrà.